Joan Carles i Amat

Al llarg del 2022 es va celebrar l’efemèride dels 450 anys del naixement a Monistrol de Montserrat de Joan Carles i Amat (1572-1642). Metge, humanista i expert coneixedor del món musical, és autor de tres obres que van exercir una notable influència en l’àmbit de la medicina, l’aprenentatge de tocar la guitarra i els aforismes. Amb l’impuls indefallent de Joan Puigdellívol, que va exercir de comissari de la commemoració, es van dur a terme nombroses activitats, amb concerts –incloent-n’hi del gran virtuós Hopkinson Smith–, conferències o edicions.

Entre les publicacions em vull aturar en la que, a cura de Carlos Pizarro i Víctor Pàmies, s’ha fet de Dites catalanes. Quatre-cents aforismes de Joan Carles i Amat. Aquesta obreta de Joan Carles i Amat havia estat reeditada més de seixanta vegades i va ser ben popular com a eina educativa i de divulgació des del segle XVII fins al segle XX.

Hi trobarem expressions ben familiars i altres que potser no reconeixem tant, però que reflecteixen una aproximació a la realitat humana que podem comprendre. Per endinsar-nos-hi, anem-ne recordant algunes. Per exemple, “Lo jove que no treballa,/ quan és vell dorm a la palla”, “Qui compra més del que pot,/després s’ho ha de vendre tot”, o “Si vols ser ben servit,/ fes-te tu mateix lo llit”.

L’autor hi demostra saviesa i mirada crítica sobre el comportament humà: “Veuràs sempre l’ignorant/ a la ciència menyspreant”, “Lo savi sap que no sap/ lo simple tot ho té al cap” o “Si soc savi mai diré/ “d’aquesta aigua no beuré”. Joan Carles i Amat ens adverteix que “Amistat per interès/ no dura, perquè no ho és” o que “Per sa casa mira poc/ lo qui juga o mira el joc”. I ens fa notar el valor que donem a la cuina en dites com “Sempre lo bon català/ diu: “què menjarem demà?””.

Aquest homenot monistrolenc se’ns mostra com un home prudent que, recollint el testimoni de l’experiència de les generacions precedents, ens aconsella actituds i accions que ens estalviïn maldecaps i que ens ajudin a viure millor, com quan anota “Qui sopa molt a la nit/ no dorm assossegat al llit”, “Tot home que vol mentir/ gran memòria ha de tenir” o “Molt abraça i poc estreny/ l’home que té molt poc seny”.