La poesia contemporània

Màrius Sampere va escriure: “La poesia és fer emmudir/el llavi de la terra amb la paraula justa.” Al seu llibre Acords i ruptures. Deu aproximacions a la poesia contemporània, el poeta i professor Josep M. Sala-Valldaura ens convida a endinsar-nos en la naturalesa i el sentit de la poesia i ens recorda que la poesia, propera des de l’inici a la música i al cant, ha estat fonamental en la transmissió cultural. Sala-Valldaura hi reflexiona sobre el que l’expressió en vers aporta a una llengua i a una cultura, però també a la humanitat. Hi esmenta poetes com Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés o Miquel Martí i Pol, que han volgut assumir un inequívoc compromís cívic. Sala-Valldaura distingeix quatre períodes en la poesia catalana des de la Guerra Civil: simbolisme fins a 1959, realisme històric fins als primers anys de la dècada dels setanta, la generació dels setanta i l’autonomia del signe poètic, un acostament a la llengua parlada a la fi del segle XX. La poesia no ens colpeix del tot si el poeta no s’hi lliura, però assoleix cims més alts quan transcendeix els límits de la pròpia existència. A més, Sala-Valldaura s’endinsa en l’obra de poetes rellevants. De Josep Maria Llompart anota: “Som davant d’un món crepuscular, fet de decadència, de pèrdues i també de por.” Un dels textos tracta de la relació entre Elogi de la paraula de Joan Maragall i Llibertat i sentit de Lluís Solà. Hi cita aquest fragment de Solà: “Experimentar la desesperació i l’absurd i no abandonar-s’hi, ans esforçar-se a extreure’n una mica de llum, és la tasca infinita de la poesia.” En un treball dedicat a Jaume Pérez Montaner, Sala-Valldaura conclou que a la seva poesia emanen “la densitat intel·lectual i la sentimental”. A continuació s’ocupa d’Antoni Ferrer, cercador de bellesa des de l’espiritualitat, que considera “un vertader mestre en el domini de la mètrica”. Els dos darrers textos d’Acords i ruptures ens acosten dues figures centrals de la nostra poesia: Jaume Pont, autor de cims literaris tan impressionants com Vol de cendres o Mirall de negra nit, i Maria-Mercè Marçal, autora d’una obra amb vocació emancipadora, on la pulsió del desig i la consciència de fragilitat esdevenen crit i cant.