Moll i Pla, dos gegants del català

La publicació, a cura de Josefina Salord Ripoll, del volum Francesc de B. Moll Josep Pla. Còmplices per la llengua.

Cartes 1948-1979 constitueix un esdeveniment cultural de primera magnitud. Hi descobrim, com el títol ens recorda, la complicitat que compartien sobre la importància decisiva que atribuïen a la llengua. Al seu text Els dos diccionaris, Moll conclou: “Sempre hem proclamat i proclamarem que allà on es parla català, per lluny que sigui, batega l’autèntic esperit de Catalunya.” Resseguint les pàgines del volum, no tan sols constatem com Pla es defineix com a “propagandista” del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), que, emprès per Antoni M.

Alcover amb la seva Lletra de convit de 1901, va poder ser completat per Moll el 1962, sinó que, a més, hi queden reflectides la gestions realitzades per Pla davant de l’alcalde de Barcelona Josep M. Porcioles perquè l’Ajuntament acordés destinar l’any 1962 una subvenció de 250.000 pessetes a la reedició revisada dels dos primers volums del DCVB. Moll, referint-se a Pla, reconeixerà: “No he oblidat mai aquell esplai d’amistat novella d’En Pla, que va ésser per a mi una injecció de coratge per a la represa de la gran edició”.

Josefina Salord posa en relleu l’afinitat “entre els dos contra els puristes i a favor de la llengua genuïna”. I és que Pla considerava que “Moll és, a més a més, un gran escriptor: natural, precís, clar, que capta saborosament les coses, el seu moviment, el gust per la vida”. El vincle entre Pla i Moll va més enllà, però, del DCVB, perquè Moll va assessorar Pla en llibres i articles on Pla s’ocupa de les Balears i fins i tot Moll demana a Pla un original per publicar-lo a la seva editorial.

El volum preparat per Salord conté les cartes intercanviades que s’han conservat, però també altres textos. Són brillants els apunts que Pla escriu sobre el fet poètic arran del llibre Terra i somni de Marià Villangómez. Un dels textos inclosos és l’Homenot que Pla va dedicar a Moll.

Hi trobem opinions tan rellevants de Pla com: “La cultura és l’ordre, el confort, la intel·ligibilitat a l’abast de tota classe de gent”, o “Una llengua ha de ser fàcil i còmoda: mai una forma d’heroisme”.