Antoni Simon Mossa

El professor alguerès arrelat a Catalunya Marcel A. Farinelli acaba de publicar a l’editorial Rafael Dalmau el llibre Antoni Simon Mossa, l’Alguer i Sardenya durant el franquisme. Després de la II Guerra Mundial un home clau en els lligams entre l’Alguer i Catalunya va ser l’arquitecte, intel·lectual i activista Antoni Simon Mossa (1916-1971). Josep Pla, que el va conèixer l’any 1937 a Roma, li va dedicar un homenot, en què el descrivia així: “D’una intel·ligència fàcilment constatable, (...) d’una ambició mental molt visible, d’una gran comprensió per tot el que era humà.” Doncs bé, ara l’excel·lent treball de Marcel A. Farinelli ens permet conèixer més a fons la personalitat i l’obra de Simon Mossa, que va començar estudis de Dret, que va esdevenir arquitecte, que es va dedicar amb encert al cinema i al periodisme i que va acabar essent un dels principals referents de l’alguerisme i el sardisme. Al seu llibre, Farinelli ens aporta una visió fonamentada sobre el paper exercit per Rafael Sari, Rafael Catardi o Antoni Bal·lero de Càndia des del Centre d’Estudis Algueresos, que Simon Mossa acabaria presidint. Així mateix, ens parla del nucli que a Catalunya va crear Amics de l’Alguer amb personalitats com Pere Català Roca i el suport econòmic de Francesc Recasens. Una fita clau va ser l’expedició de 141 passatgers del conjunt de les terres catalanes que, a bord del vaixell Virginia de Churruca, va arribar a l’Alguer el 25 d’agost del 1960, en un viatge conegut com del Retrobament. En aquella ocasió Antoni Simon Mossa va editar Renaixença Nova, on va escriure que “la germanor entre algueresos i catalans continentals no és sentimentalisme arqueològic”, alhora que defensava “la força d’expressar al món el seu dret a l’existència.” A més l’any 1961 es van fer a l’Alguer els Jocs Florals de la Llengua Catalana, en què Antoni Simon Mossa va tenir un paper ben destacat. Però, a més, Antoni Simon Mossa tenia una vocació política, canalitzada en corrents independentistes del Partit Sard d’Acció, des d’una concepció de l’Europa dels pobles i una consciència de colònia interna d’Itàlia que patia un procés de desnacionalització.