Milo De Angelis

Vivim envoltats de les ombres del passat. Ens acompanyen els absents, els qui ja no hi són, però també aquells que vam ser nosaltres mateixos en edats prèvies, quan érem nens o joves. Anhels i memòria ens construeixen. Ens en parla el gran poeta milanès Milo De Angelis al seu llibre Línia sencera, línia trencada, traduït i prologat amb mà intel·ligent i precisa per Joan-Elies Adell, que aconsegueix preservar-ne el sentit i el batec. Milo De Angelis hi tracta del fil que entreteixeix totes les vides, l’impuls que ens acosta a altres mirades, el desig i la tendresa, però també de la línia trencada que precipita l’existència dins el territori desafiador de la mort i l’oblit, inevitables. Ara bé, més enllà de la reflexió general, l’estructura del llibre s’organitza en quatre parts: Línia sencera, línia trencada; Nou etapes del viatge nocturn; Diàleg amb les hores comptades i Aurora amb navalla, d’esperit coincident, però prou diferenciades. Els poemes solen partir d’una imatge, d’un fet, com si fossin instantànies, des d’on el vers, com en un viatge interior, s’enlaira, sovint pels camins del record. El que ha existit adquireix una prodigiosa intensitat davant del no-res. Hi tornem per entendre qui som i ens il·lumina des de la pell de les emocions retrobades. Pertot hi pressentim i hi reconeixem la fragilitat, que assoleix una naturalesa corprenedora davant de la proximitat de la desintoxicació, el tractament psiquiàtric, l’abisme del suïcidi. En aquesta travessia vers el seu centre, Milo De Angelis es recolza en antigues amistats, llibres i en nosaltres que, quan llegim Línia sencera, línia trencada, ens hi sentim implicats. Singularment esfereïda és la ja esmentada part final del volum, Aurora amb navalla, on Milo De Angelis s’enfronta al gran tema del precipici, des d’històries i personatges diferents, amb desolació i renúncia, però sense nihilisme. Hi percebem la presència latent i asfixiant de l’heroïna, però també diverses expressions de l’ansietat. La poesia de Milo De Angelis no constitueix un joc literari, ni té vocació d’amenitat. Ens commou i ens sotmet a la perplexitat, però ressona dins nostre com només ho aconsegueixen les obres clàssiques.