Feliu Formosa: fil de records

Quan volem explicar qui som, és indispensable recórrer a la cultura com a expressió d’una construcció humana que al llarg dels segles ens ha anat configurant en diàleg amb el paisatge i els pobles amb els quals hem conviscut. Poques personalitats actuals del nostre país ens poden representar davant d’altres mirades amb tanta dignitat com Feliu Formosa, un dels nostres savis en un sentit complet. Poeta commogut, traductor formidable, incansable home de teatre, figura clau a l’hora d’anostrar la literatura i el teatre en llengua alemanya, referent primordial per a moltes generacions. Excel·lentment acompanyat de Jaume C. Pons Alorda, un autor tan brillant com incansable, ens arriben ara unes precioses Aproximacions que Feliu Formosa ens ofereix en una mena d’enfilall de pinzellades –Pons Alorda en diu “fulgors”– de memòria, un llibre per assaborir sense presses i per anar-hi tornant. Nascut l’any 1934, Aproximacions és un llibre escrit per Formosa des de les limitacions que comporta viure en una residència, on ha fet de la literatura un íntim recer. Hi anota: “M’hi refugio” o “Maldo per no deixar de ser el que he estat sempre”. Al llarg dels seus 90 anys ha estat el gran traductor de Bertolt Brecht, de Heinrich von Kleist, de Friedrich Dürrenmatt o de Peter Weiss, però, a més, ha esdevingut una de les veus més altes de la poesia i un mestre del dietarisme en llengua catalana. La seva intervenció en l’àmbit del teatre ha estat polièdrica, des de vessants tan diversos com la interpretació o la dramatúrgia. El seu viatge a través dels dies ha transcorregut enmig de somnis i sotragades. Nàufrag supervivent, en aquest breu volum tenim l’oportunitat d’endinsar-nos, sense seguir-hi un ordre cronològic, en la seva manera de ser i d’entendre l’existència, en el seu caràcter, en el seu compromís indefallent amb la llibertat i en la seva passió per la bellesa i el coneixement. Contingut en el gest i en els mots, Feliu Formosa ha actuat sempre des de l’ètica, amb ideals de fraternitat i d’humanisme. Formosa no cau a Aproximacions en la temptació de convertir l’obra en un exercici de passar comptes, sinó que en fa una manifestació de gratitud pel que ha viscut.