Josep Maria Llompart

Enguany es commemora el centenari del naixement d’una personalitat clau de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX, Josep Maria Llompart (1925-1993), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any 1982. Escriptor d’un lirisme i d’una profunditat humana singulars, sabia fer confluir una elegància personal en el tracte i en el gest amb la fermesa d’unes conviccions i uns ideals que servia amb determinació. Una de les veus més altes de la nostra poesia, que manté intacta la seva vigència i la seva capacitat de colpir-nos, s’encarnava en un home d’una dignitat exemplar, que li conferia una autoritat indiscutible, que exercia admirablement i amb esperit de diàleg, de pont entre sensibilitats i cultures diferents. Per això va ser primer vicepresident (1978-1982) i després president (1983-1986) de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i va assumir la presidència de l’Obra Cultura Balear (1976-1983) o la Federació Llull (1990-1993). Nascut a Palma, els seus pares s’hi comunicaven en llengua castellana, però aviat va prendre consciència de la llengua pròpia del país gràcies a les Rondalles mallorquines aplegades per Antoni Maria Alcover i va acabar excel·lint com un veritable mestre de la paraula arrelada, vigorosa i precisa en una llengua que reivindicava en la seva riquesa i diversitat interna, però que alhora afirmava en la seva unitat, per damunt de localismes exacerbats, quan algú li recriminava que s’hi referís com a “català” i no pas com a “mallorquí.” Ara que celebrem l’Any Llompart és important retrobar-lo com a home de pensament, però sobretot cal convidar a llegir-lo, a sentir-ne la saviesa commoguda que hi redescobrim i que ens acompanya, perquè és autèntica i, doncs, al mateix temps lúcida i sensual, però no severa, perquè no observa el món des de l’arrogància, sinó des de l’empatia. Llompart va col·laborar amb Camilo José Cela a Papeles de Son Armadans i va esdevenir el director literari de l’Editorial Moll, on, a més de Francesc de B. Moll, va coincidir amb Manuel Sanchis Guarner o Aina Moll. Exquisit en el vers, que il·luminava amb una musicalitat envejable, la seva prosa, sempre intensa i depurada, tenia la tensió justa que associem a un clàssic.