Sobre el coratge

Plató considerava que el coratge és una de les virtuts cardinals, juntament amb la temprança, la justícia i el seny. Aquest coratge significa literalment “actuar amb el cor”, és fer allò que metafòricament dictamina el cor, sobretot quan es confronta a situacions de dificultat, en moments en què ens sentim cansats o tenim la sensació d’estar perduts. En la nostra llengua i en el nostre context cultural, tenir coratge implica tenir el cor com a centre dels afectes, de les passions, dels sentiments morals, de la força d’ànima.

En general, significa tenir valor, però no ràbia.Per moltes facetes i instants de la vida, cal aquesta força del coratge, que ens permet desterrar les pors i les paràlisis i afrontar situacions complexes, fins i tot potencialment negatives, amb energia i determinació.Sense aquesta virtut del coratge ens tornem porucs o pusil·lànimes, i qualsevol dificultat se’ns fa una muntanya que som incapaços de pujar. I, si la situació és aquesta, qualsevol que sigui conscient del nostre moment de feblesa pot fer-nos anul·lar com a persones, marginar-nos, riure’s de nosaltres o augmentar les tendències negatives del nostre estat d’ànim.Aquests aspectes negatius de la manca de coratge en tant que individus també es poden traslladar a les societats, als col·lectius. Si un grup organitzat i amb objectius comuns cau en les situacions que acabem de descriure, els resultats seran del mateix ordre dels que hem apuntat.Per tant, cal sortir del pou, com més aviat millor, i recuperar aquesta empenta, aquesta força d’ànima, aquest batec del cor, per tal d’espolsar-nos totes les derives negatives que pot comportar la seva absència.Certament, això és més fàcil de predicar que de fer.

Si s’han baixat molts esglaons cap a la manca de voluntat, cap a la marginació, cap a la negror de perspectives, cap a l’autoanul·lació, costarà, i molt, sortir-ne. Per això són tan importants tots els esforços per no caure en la covardia d’esperit, en l’autoflagel·lació, en el camí de la negativitat. No passar-ho sol, les solidaritats de grup, la promoció de la capacitat d’autoafirmació poden servir de puntals preventius.Una persona o una societat sense coratge són una presa fàcil per als depredadors de sentiments, d’afectes, i de passions que ens puguin voler encerclar.

Per afrontar-ho ens caldrà autoestima, ganes de tirar endavant, dirigents creïbles i acceptats, objectius clars i, com sempre, generositat dels uns envers els altres i amb un mateix.Una societat de persones i grups aïllats ens fa vulnerables als sembradors d’odis, de divisions, de falses nostàlgies, de respostes simples a problemes complexos. Per barrar-los el pas caldrà intel·ligència i coratge.Contra els apòstols de l’ús immoderadament exhibit de la seva força i fomentadors de la nostra covardia, caldrà actuar amb la intel·ligència dels qui són capaços de raonar abans d’enraonar, dels qui han procurat tenir un bagatge suficient per afrontar els debats sobre els reptes del nostre temps, dels qui saben que la ràbia només pot dur més ràpidament a la desfeta. I caldrà, al costat del cap, fer valer les pulsions positives del cor.

Ens caldrà coratge, que vol dir determinació, valentia, assossec i unes certes gotes de rauxa, quan calgui.Amb el cap i amb el cor, amb intel·ligència i coratge, podem ser capaços d’afrontar els entrebancs i les dificultats de la vida, tant les de la vida personal com de la col·lectiva. Si no t’has sabut preparar des del punt de vista de la fortalesa intel·lectual i si ensumen que tens por o que no estàs en disposició de lluitar, els professionals de la força i de la fanfarroneria et destrossaran.Sempre són temps d’intel·ligència i de coratge, però em sembla que en venen uns en què ens caldrà seny i constància per poder ser resilients als embats.Estem prou dotats d’intel·ligència i coratge per apuntalar la nostra resiliència o acabarem paralitzats per les pors i les fanfarroneries dels que creuen que la seva força ens ha de dominar?