Sobre la civilització

Els dos articles precedents a aquest s’han referit al civisme i a l’incivisme, i em sembla que seria interessant tancar el cicle referint-nos al concepte de ‘civilització’. En realitat, ‘civilització’ ve del llatí ‘civilis’, que vol dir civil, però està relacionat, per un costat, amb el llatí ‘civis’, que, com ja hem escrit repetidament, significa ‘ciutadà’, i, per un altre costat, amb ‘civitas’, que vol dir ‘ciutat’.

Civilització significa, doncs, la suma, és a dir, l’extensió o avenç del conjunt de la humanitat i allò que assolim els humans en qualsevol aspecte; però alhora també es pot referir a la cultura d’una comunitat particular.El grau de civilització d’una societat, en general, es basa a valorar els mètodes i abast del seu sector primari; el grau d’especialització, penetració i internacionalització del seu comerç i indústria; el seu grau d’especialització ocupacional; l’existència i sistema d’elecció d’una classe governant, i el nivell d’implantació i compliment respecte de l’urbanisme.

Al costat d’això, una civilització també està marcada per altres conceptes com ara el grau de desenvolupament dels seus sistemes de transports, inclosos el grau de presència i eficàcia dels seus transports públics, pel nivell formatiu assolit pel conjunt dels ciutadans, pel grau de servei dels sistemes legals, pel desenvolupament d’eines i conceptes culturals propis, en especial referència a l’art i a l’arquitectura, pel nivell de despesa, pública i privada, en recerca i pel seu grau de globalització, pel grau de solidesa, eficàcia i accés de les seves estructures polítiques i per l’existència d’un sistema garantit de respecte de les creences religioses i filosòfiques.

Pot haver-hi molts altres factors, però em sembla que aquests són els més definitoris a l’hora d’estudiar i verificar el grau de civilització d’una societat concreta. Hi ha una moda que acostuma a criticar qualsevol proposta de barems com a eurocèntrica o occidentalitzada, però considero que en aquest cas he estat prou curós per tal que aquest assenyalament no pugui ser fet, o si més no, que sigui una mica excèntric.

Civilització també implica, segons el meu parer, idea i sensació de dinamisme. La civilització –i, per tant, les persones i les societats civilitzades– està sempre a la recerca de millors estàndards, perquè, per exemple, sempre es pot avançar pel que fa als nivells formatius o respecte al desenvolupament d’eines i conceptes culturals propis o en el nivell d’inversió en recerca o en l’assoliment de graus de solidesa, eficàcia i lluita contra la corrupció de les nostres estructures polítiques.

Per tant, la civilització es guanya i avança amb l’esforç de cada dia, amb el treball constant que té com a objectiu l’assoliment d’una societat millor, i amb la generositat dels ciutadans que volen prosperar junts, respectant les regles donades i compartides.

Nosaltres pertanyem a la civilització occidental, que va tenir en el cristianisme i la Il·lustració les bases socials, culturals, econòmiques i referencials que ens han constituït com a societat. Ara, en un món cada cop més interdependent, cal estar sempre atent al grau de desenvolupament de les relacions amb altres civilitzacions. Només des del reconeixement mutu, la capacitat d’interacció, el respecte assumit i practicat, i tenir present que tots junts conformem la humanitat, i que no podem jugar a la catàstrofe global, podrem lluitar tant contra el xoc de civilitzacions, que alguns ja han enunciat, com contra la fi de la civilització global.

La nostra civilització occidental, i la nostra civilitat catalana, poden patir èpoques intermèdies d’evolució, i poden arribar al col·lapse social, degut a la desaparició d’una comunitat concreta o a l’alternança de poder d’una cultura concreta, però contra els negres presagis d’escatòlegs i dels aficionats a la ciència-ficció, em sembla que serà millor dedicar els esforços a perfeccionar la nostra societat, sabent, però, que conceptes com hegemonia i homogeneïtzació, al si propi de la nostra societat i amb relació a altres, són probablement més cosa del passat que del futur. Ho sabrem fer? Se’ns hi ajudarà des de dins i des de fora?