Noves ampliacions

La Unió Europea va decidir a la reunió del Consell Europeu del 14 de desembre de 2023, sota presidència espanyola, donar llum verda a l’obertura de negociacions amb Ucraïna i Moldàvia, reconegué Geòrgia amb l’estatus de país candidat, i va decidir reprendre la, per dir-ho suaument, vacil·lant ampliació als Balcans occidentals (el conglomerat integrat per Albània, Bòsnia i Hercegovina, Kosovo, Macedònia del Nord, Montenegro i Sèrbia), una ampliació que formalment va començar fa més de vint anys.

Qui forma aquest Consell Europeu? El Consell Europeu, creat ara farà cinquanta anys (el desembre de 1974 a París), és un òrgan col·legiat que defineix l’orientació política i les prioritats de la Unió Europea. Es compon dels caps d’estat o de govern dels estats membres, juntament amb la presidència d’aquest consell, la presidència de la Comissió Europea i l’Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. La seva funció és impulsar i definir les orientacions polítiques generals de la Unió Europea, i arbitrar o desbloquejar els temes més difícils. També té atribucions en Política Exterior i de Seguretat Comuna, cooperació de la jurisdicció i de la policia en matèria penal, política econòmica i monetària, així com en l’ocupació. Per tant, té, entre altres, les atribucions sobre possibles ampliacions de la Unió amb nous estats membres. Al club d’estats només altres estats poden trucar a la porta. I per què va adoptar aquestes decisions el Consell Europeu el desembre de 2023? Doncs com a resposta política a la invasió d’Ucraïna que Rússia va començar el 24 de febrer de 2022.Tot això fa que, en realitat, hi hagi dues ampliacions alhora: per una banda, la d’Ucraïna, on el desenllaç de la guerra a favor dels ucraïnesos i l’entrada d’aquest Estat a la Unió Europea són considerades decisives pels actuals estats membres, i on Moldàvia i Geòrgia fan una mica el paper de comparses perquè l’interès per Ucraïna no sigui tant evident (probablement sense èxit , vistos els recursos esmerçats).I, per una altra banda, tenim l’ampliació, sense gaire convicció tot s’ha de dir, cap al conglomerat d’estats dels Balcans occidentals, resultants en bona part de l’explosió cruenta de l’antiga Iugoslàvia. Però aquí hi ha problemes polítics, econòmics i de grau de preparació per a entrar a la Unió molt dispars.Com a exemple de problemes polítics de cara a aquestes ampliacions tenim que la independència de Kosovo continua sense ser reconeguda per Espanya (¿per similituds no volgudes de processos en la distància?), Xipre (¿record amarg de les divisions territorials pròpies?), Romania (¿per la neteja ètnica de cristians ortodoxos?), Grècia (¿potser per la mateixa qüestió que Romania?) i Eslovàquia.Com a exemples de problemes econòmics tenim que, segons dades de l’any 2021, el PIB per càpita mitjà de la Unió Europea actual, integrada per vint-i-set estats membres, és de 32.440 euros, mentre que el d’Ucraïna és de només 4.077 euros (8 vegades menys), i el de Montenegro (el més alt dels aspirants) és de 8.000 euros (4 vegades menys que el de la mitjana de la Unió Europea actual).Respecte de les diferències pel que fa al grau de preparació per entrar a la Unió, resulta que qui presenta un millor expedient és Montenegro (amb una puntuació de setanta sobre 99), mentre que la pitjor nota és per a Bòsnia i Hercegovina, amb una puntuació de 22 (també sobre 99 com a referencial).De tot això en resulta que tots aquests estats candidats hauran de fer grans reformes per incorporar l’anomenat “cabal comunitari” a les seves legislacions respectives i, a més, hauran d’oferir garanties sòlides de respecte a l’estat de dret.I encara hi ha un altre estat que fa anys que truca a la porta de les institucions europees: Turquia, que continua a la sala d’espera. Una sala d’espera que comença a ser eterna, perquè les conclusions del Consell Europeu de juny de 2018, reiterades el desembre de 2022, estipulaven que les negociacions d’adhesió havien “arribat efectivament a un punt mort i no es pot considerar l’obertura o tancament de cap altre capítol”. El mateix Parlament Europeu ja havia sol·licitat el juliol de 2017 la suspensió formal de les negociacions d’adhesió.Estudiarem detingudament aquestes ampliacions i el debat sobre l’ampliació o l’aprofundiment de les institucions comunes en el si de la Unió.