Votar o no votar

A l’article anterior, titulat ‘No s’hi val a badar’, expressava el meu neguit pel probable resultat de les eleccions al Parlament Europeu, en el sentit que surtin reforçades les candidatures de les dretes extremes, i com de contrari seria això per a l’esperit, els textos i els objectius de la construcció europea.

Però, lligat amb aquest, hi ha un altre tema que em preocupa, i és aquest constant dilema hamletià de bona part de la societat catalana, sobretot present en el camp sobiranista, sobre si cal anar o no a votar.Els partidaris de l’abstenció, si més no els actius en xarxes socials i mitjans de comunicació digitals, insisteixen en el fet que els compromisos no són respectats, que el grau d’incidència sobre les decisions reals és molt baix, que se senten estafats, que troben que tots són iguals un cop arribats al poder (o a prop), que les pràctiques reals són indistingibles les unes de les altres, que ningú es preocupa dels problemes quotidians d’unes classes mitjanes que han perdut estatus o d’unes classes populars que se senten abandonades, que...Totes aquestes percepcions les podem sentir sovint i, en molts casos, tenen raó. Només soc refractari en aquest cas a aquells que intenten mirar per sobre de l’espatlla als partidaris d’anar a votar, o tots aquells que empren paraules gruixudes per a desqualificar els partidaris de participar activament en les votacions. Tothom té les seves raons, i hauríem d’intentar respectar-nos. Només voldria aportar algunes consideracions per tal que cadascú pugui argumentar i decidir lliurement la seva opció.Comencem per constatar que l’abstenció redueix el nombre total de vots vàlids a l’hora de l’escrutini i, això acostuma a beneficiar aquells partits que tenen unes bases més disciplinades i decidides. Això, com a paradoxa, pot comportar la victòria de polítiques contràries als interessos o valors dels abstencionistes i, a mitjà i llarg termini, dificultar o impedir l’assoliment dels objectius que diuen defensar. Una abstenció reiterada, com comença a ser el cas a Catalunya, necessita una reflexió per part de tots i pot tenir una multiplicitat d’orígens i de lectures, però entre aquestes pot acabar sent interpretada pels polítics i pels mitjans de comunicació majoritaris com a desinterès o apatia, en lloc de ser considerat com l’expressió d’un malestar per una mala gestió o per alguna de les causes abans enumerades. Cadascú té la seva interpretació de l’abstenció, perquè no és homogènia, però s’acabarà imposant la que convingui a qui tingui uns altaveus més potents. Si l’abstenció és més elevada i persistent en electors que tenen com a nord l’eix nacional, les lectures que es fan i es faran són de desmobilització ideològica, d’afartament, de pèrdua d’interès o de descrèdit dels seus principals líders. Unes taxes d’abstenció massives i reiterades poden qüestionar la legitimitat del dret a vot, del sistema democràtic en general, i de les institucions mateixes, perquè seran percebudes com a menys representatives. En la pugna geopolítica i intel·lectual global sobre si hi ha una major eficàcia per part dels sistemes democràtics representatius o per part dels sistemes autoritaris seria donar la raó, en part, a aquests darrers.Hi ha, d’altra banda, abstencions que són induïdes, com la dels catalans a l’exterior, que, per culpa d’un sistema electoral extremadament ineficaç, són obligats a l’abstenció, perquè no poden superar una carrera d’obstacles burocràtica, tant grollera com dissuasòria.L’abstenció activa és òbviament legítima en un sistema democràtic, i pot ser fins i tot considerada com una forma legítima de protesta, però cal també tenir present que a vegades les conseqüències d’aquesta decisió poden ser contraproduents de cara als objectius que l’elector vol assolir, perquè poden acabar enfortint el contrari i perquè poden afeblir la qualitat i legitimitat del sistema democràtic, per precari, confús i difús que aquest ens pugui semblar. Recordem, per acabar, que l’abstenció es pot tenir present a efectes d’anàlisi política, però que no té cap impacte concret en el recompte electoral ni en el repartiment d’escons. Les interpretacions sobre el sentit de l’abstenció poden ser moltes, i cap no és necessàriament més vàlida que una altra. ¿Votar o no votar? Confrontat al dilema hamletià, per respecte als qui van lluitar per a exercir aquest dret, per convicció i per interès, i per reforçar en allò que crec, aniré a votar el 9 de juny. Convençut que cal fer-ho, i respectant les decisions reflexionades de cadascú.