Base comuna i força motora

A Europa podem observar una mena de mosaic de relacions, que és cada cop més complex i que, a més, està en constant evolució.A la mateixa Unió Europea podem veure-hi diversos nivells d’integració (com he anat presentant en els articles precedents). Tenim davant per davant processos graduals d’ampliació (en graus diversos d’aproximació), relacions d’associació força estretes amb estats que encara no en són membres i també podem observar l’existència de formats de cooperació fora de les estructures de la Unió Europea. Un mosaic, doncs, ben ric i divers i, a vegades, potser una mica confús, sobretot per als ciutadans que no viuen el dia a dia dels moviments geoestratègics a nivell continental.I és que a més de la Unió Europea, hi ha altres estructures polítiques i de cooperació a nivell continental: el Consell d’Europa, l’OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa) i l’OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord). Productes en alguns casos de la guerra freda, i que en el cas de l’OSCE i de l’OTAN superen els confins estrictes de la mateixa Europa. A vegades, hom té la impressió que la política europea, i les estructures creades ad hoc, són una mena de ceba amb diverses capes...De fet, la Unió Europea, àdhuc amb les grans ampliacions més o menys esbossades i encarrilades, no representa una solució única de cara a la construcció europea. És una peça singular i indispensable, però al continent, i més enllà, es van teixint noves formes d’incorporació i de cooperació.Per a poder garantir que els diversos nivells d’integració o d’associació no configurin una Europa a la carta, però una carta que esdevingui il·legible per als ciutadans i fins i tot per als experts, cal qüestionar-se quina és la base comuna de la Unió en el seu conjunt.Aquesta base comuna estaria formada per un cercle definit pel respecte de l’estat de dret i dels valors fonamentals europeus, a més de la participació en el mercat interior i l’adhesió a les polítiques públiques europees en matèria de comerç, competència, agricultura, cohesió, transports, etc. Tenint presents alhora les transferències i redistribucions pressupostàries que aquestes polítiques generen.Però hi ha més elements en aquesta base comuna: el respecte del mètode comunitari, és a dir, el reconeixement de la primacia del dret europeu; el respecte de les institucions i de les decisions de la Unió; l’acceptació de la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals entre els estats membres; la contribució al pressupost europeu; i l’alineament amb la política exterior comunitària, quan n’hi hagi. Tots aquests diferents ítems formen part del contracte de vinculació amb la Unió Europea. I això exigeix, òbviament, la necessària existència d’un grau molt elevat de confiança entre els estats membres. El creixement dels populismes i dels nacionalismes excloents podria acabar fent malbé aquesta confiança imprescindible, cosa que debilitaria el projecte i la realitat de la Unió. Si s’avancés cap a altres nivells de cooperació, sense una integració europea de gran abast i a més es fes al marge de la mateixa Unió Europea, uns graus menors de vinculació es podrien convertir en la norma i no en l’excepció. Aquest desgavell seria la demostració que l’Europa a diferents velocitats no és el resultat de les ampliacions, sinó de la pèrdua de confiança entre els estats membres, de l’existència d’objectius diferents i de la disminució de les afinitats entre els ciutadans dels diferents estats membres.La construcció europea necessita, doncs, una força motriu. De fet, la multiplicació dels nivells d’incorporació assenyala una manca de lideratge, de direcció comuna i de visió compartida. Cal trobar, i amb urgència, el nivell adequat d’estímul polític cap a la unitat. Però per a això caldran lideratges forts, capacitat de proposar i d’engrescar, l’existència d’aspiracions comunes i tenir la voluntat d’estar presents al món, d’un món canviant, complex i, com sempre, amb riscos bèl·lics, i ara de canvi de civilització.Enfront d’un món convuls, cal que els ciutadans europeus reflexionem sobre si ens cal una Europa poderosament unida. A mi em sembla una necessitat peremptòria.