Els valors europeus són universals?

Sembla establert que pensar un nou ordre mundial només amb els criteris que ha estipulat Europa en concret i Occident en general, no du a bon port. Cal analitzar a fons si podem continuar assegurant que aquests criteris es basen en uns valors universals, o si aquest exercici només és una cortina de fum per a no respectar els drets fonamentals, en base a criteris ètnics, religiososo de qualsevol altre tipus.

Aquest és un debat que fa temps que dura i que afecta les diferents sensibilitats presents al planeta d’una manera extrema. Si no hi ha uns valors universals compartits, ¿es pot en nom de la religió negar determinats drets de les dones o de les minories? ¿Es pot en nom de la pertinença a una determinada ètnia exercir violència contra el cos o l’esperit de les dones? ¿En nom de criteris tribals ancestrals es pot segregar les poblacions en base a estigmes heretats?Però, sensu contrario, també ens podem preguntar si els Drets Humans establerts a la Declaració Universal promulgada el 10 de desembre de 1948 per l’Assemblea General de Nacions Unides continuen sent vàlids per al conjunt de la Humanitat o el seu substrat és bàsicament occidental. ¿Seria possible avui signar aquella Declaració, que va suposar un pas important en l’àmbit de l’establiment i promoció dels Drets Humans? Eventualment, si s’hagués de refer el consens, ¿seria possible fer un text tan avançat? ¿S’és prou vigilant pel que fa al respecte de la integritat de la Declaració?No és un tema ni banal ni fàcil, però és un tema sobre el qual cal que reflexionem. Si els criteris establerts a la Declaració poden ser considerats universals, cal respectar-los i fer-los respectar. I, si s’obre el meló de la reforma d’aquest text, cal que estiguem amatents per tal que això no suposi un retrocés en la proclamació i la promoció dels que ja hi consten.En l’article anterior ja em referia a la lluita sense quarter entre les democràcies representatives i els règims autoritaris respecte de quin sistema era més eficaç, des de diversos punts de vista. Això podria dur a una escalada de les tensions ja existents, i més encara si tenim presents els focs que ja estan encesos. Aquest estat de coses em fa pensar en algunes de les reflexions que Alexis de Tocqueville fa al seu gran llibre La democràcia a Amèrica, sobretot pel que respecta a les febleses dels règims democràtics europeus actuals que, al meu entendre, han perdut en bona part els seus valors originals. La pugna, permanent, entre llibertat i seguretat està portant les societats europees a un desequilibri en què hom pot apreciar un declivi progressiu del respecte de determinades llibertats i drets fonamentals. Si s’inculca la por en una població, el resultat acaba sent aquest, i a sobre amb l’aquiescència dels propis perjudicats.Escriu, per exemple, Tocqueville que “Encara s’arriba a descobrir mirant-ho de prop que, sota l’imperi de la democràcia, l’arbitrarietat del magistrat és més gran encara que en els Estats despòtics.”¿Qui no ha vist com a les democràcies actuals els tribunals no són sovint altra cosa que mers instruments del poder polític?O més endavant, podem llegir a la mateixa obra: “Mai no he sentit dir que als Estats Units s’empressin les riqueses per a conquerir als governats; però sovint he vist posar en dubte la probitat dels funcionaris públics.”El llibre de Tocqueville fou publicat el 1835, i convé llegir-lo, perquè obre moltes perspectives.En aquest món canviant, en què el pes d’Occident disminueix progressivament, veiem emergir la voluntat de rescabalament històric dels pobles colonitzats, que culpen els Estats colonitzadors de tots els seus mals, i en molts casos amb raó. I aquests Estats colonitzadors som, bàsicament, els europeus primer i els americans dels Estats Units després.Si Occident perd els seus valors, ¿podem exigir a tercers que els respectin? Però si Occident no està vigilant en la defensa del compliment de la Declaració Universal, ¿la situació, pel que fa als drets humans, no es degradarà encara més? ¿La Declaració Universal pot ser administrada segons convingui i només quan convingui? Preguntes per respondre que marcaran la vigència o no de la nostra civilització, que marcaran el debat democràcies representatives versus règims autoritaris, que marcaran, en definitiva, el rumb del món. D’aquest món complex, canviant, heterogeni i a voltes contradictori que hem d’administrar.