Avui és Nadal!

Avui és Nadal, i espero que cada ovella hagi tornat al seu corral. El Nadal té tantes vivències com persones hi ha. N’hi ha que l’estimem, n’hi ha a qui els neguiteja, n’hi ha que el temen, i n’hi ha que directament el detesten. Però allò que és segur és que no deixa ningú indiferent. Com no deixen indiferent a ningú les coses importants.

Quan penso en el Nadal em venen al cap infància, innocència, calidesa i família. Vaig ser molt feliç en la meva infància, també durant el cicle de Nadal. Aquell període en què arrecerat a casa contra les boires, el fred o, fins i tot, la neu, gaudia d’unes vacances que acostumaven a durar disset dies, des del 22 de desembre fins al 8 de gener. Eren dies de retrobament amb padrins, tiets i cosins; d’àpats interminables; de fer cagar el tronc; d’anar a Missa del gall; de cantar nadales; de recitar la dècima; i de recol·lectar dinerets. Un festival integral que s’acabava amb l’esclat de la festa de Reis i els regals que sempre arribaven.Conforme et vas fent gran, la visió va canviant, però procuro que la il·lusió resti intacta. De tota manera, hi ha un abans i un després quan els pares falten. A casa, van ser sempre el pal de paller, i sobretot el meu pare tenia molt interioritzat el sentiment de família. Li agradava aplegar tants familiars com fos possible, però el nombre va anar minvant conforme els seus germans anaven desapareixent.Ara, ja només ens reunim el nucli familiar estricte dels Gelonch-Viladegut, un nucli que va augmentant any rere any amb l’arribada de nous membres, amb els quals intentem reproduir la màgia del Nadal. No un Nadal consumista, sinó càlid, familiar, sense pressa, bonhomiós. De retorn i vivificació de les tradicions ancestrals.S’ha posat, però, una mica de moda malparlar del Nadal, atribuint-li tot tipus de maldats. Potser hauríem de tenir present que Nadal, com totes les festes del calendari, no deixa de ser un reflex de la societat, i de les forces en presència. I, és clar, si no t’agrada el sistema social en què estem immersos, doncs no et pot agradar celebrar-lo. En tota activitat humana, hi ha llums i ombres, i em fan angúnia els que només volen veure unes o altres. Que hi ha tones de consum sobre les festes nadalenques és cert, i que a vegades sembla contagiosa una excessiva grandiloqüència bonista també, però hi ha altres aspectes que són positius, i que també caldria valorar. Les poses acaben sent sempre caricaturesques. A tots els que viviu neguitejats el Nadal, us demanaria contemplar les llums interiors d’aquestes festes, unes llums que hi són i acostumen a fer pampallugues.Uns altres temen aquestes festes, i ho entenc. Són aquelles persones per a les quals la soledat quotidiana es transforma en ferida del cor. Ha de ser molt dur passar aquestes festes tot sol i envoltat de records, que van minant la teva memòria. Entenc que com a societat podem ser encara més cruels en aquestes dates, i que la joia de dentífric pot fer molt mal a les persones que viuen soles o que han perdut fa poc un ésser estimat. Recordo, en aquest sentit, la duresa del Nadal dels anys en què vaig perdre el meu pare i la meva mare. I no tothom és capaç, ni vol, fer el cor fort en aquestes dates.Per últim, hi ha els qui directament detesten aquestes festes. Contra la detestació és difícil lluitar-hi, potser l’única solució sigui agafar el “portante” i anar-se’n lluny, i tot i així. N’hi ha que ho detesten, perquè consideren que és una exaltació de la hipocresia social, i probablement no els falta raó. No anem faltats d’hipocresia i mitges veritats en les nostres relacions socials, però no seria just carregar tots els neulers en una sola festa a l’any. Procurem ser equànimes també en aquest cas, i sempre.Em sap greu que en l’haver de la festa per a aquest grup de persones pesin més els aspectes negatius que els positius o que, directament, només en vegin de negatius. Em sap greu que el deure estigui en números vermells. Però cal respectar tothom, i si no els agrada no hi ha res ni a dir ni a fer. Si poden, que facin un bon viatge, i si no poden, paciència i amunt i crits.Ja ho he escrit, però ho repeteixo. A mi m’agrada el Nadal. M’agrada com a cristià pel que significa la primera vinguda del Messies; m’agrada com a membre de la meva família per l’efecte de reunió joiosa que implica; i m’agrada com a ciutadà perquè és temps de desitjar-se els uns als altres salut i bondat. Una bondat que, ens agradi, ens neguitegi, el temem o el detestem, el Nadal ens pot dur a tots, com a signe de vida i d’esperança.Bon Nadal!