La competitivitat europea

L’estat del benestar és un gran èxit dels europeus, però hi ha problemes que apareixen per l’horitzó: el repte demogràfic, la menor competitivitat de les economies europees en el context global, la dubtosa solidesa de la moneda única i la pròpia estructura econòmica de la Unió amb Estats molt endeutats.

Però, centrem-nos avui en el tema de la competitivitat, un tema cabdal que ha fet que la Comissió Europea encarregués un estudi al professor Mario Dragui, per tal de donar pistes per a millorar-la. O sigui, diagnòstic: no estem ben posicionats a escala global.¿Europa pot competir en els mercats globals amb la Xina o els Estats Units? Si hom analitza l’EU Regional Competitive Index del 2022 veurà que de les 10 regions europees més competitives, 5 estan als Països Baixos, 2 a Bèlgica, i 1 a França, Suècia i Dinamarca, respectivament. La resta, les que estan per sobre de la mitjana europea, es concentren a l’Europa central. A l’estat espanyol només n’hi ha 3 per sobre d’aquesta mitjana (Catalunya, Madrid i el País Basc), a Itàlia només 1 (la Llombardia), però França en té 11 i Irlanda 2.Hi ha una evident manca de capacitat europea per a competir en els mercats globals que, a més, és penalitzada per la fragmentació política, per la mida mitjana dels mercats regionals, i per la poca integració del mercat europeu en economies clau, com són les finances, la tecnologia, la defensa o l’energia. I a això encara cal afegir-hi l’excessiva regulació dels mercats interns, cosa que no afavoreix ni la innovació ni la productivitat, i el seriós problema que tenim amb uns sistemes educatius que aboquen molts sectors de la població cap a la marginalitat. Tampoc no hi ajuden la rigidesa d’alguns mercats laborals europeus i uns sistemes fiscals preocupats per mantenir models econòmics rígids i antiquats.Europa sobreviu sota sistemes encotillats per un paper excessiu de la política en la vida empresarial, cosa que limita el desenvolupament d’empreses globals en diversos camps d’activitat econòmica.D’altra banda, la possible arribada d’immigrants amb baixes qualificacions acadèmiques professionals per a competir en els models econòmics actuals i de futur, farà augmentar els problemes esmentats, i això només es podrà resoldre si es modifiquen dràsticament les polítiques dels estats membres a través d’una major integració europea sense tantes traves ni rigideses, apostant per un desenvolupament orientat cap a la innovació tecnològica, i per l’emergència de sistemes educatius adaptats a les exigències actuals. Lligat amb la competitivitat hi ha el concepte de creativitat. Doncs bé, segons la World International Property Organization (WIPO), el 2021 es van sol·licitar uns tres milions i mig de patents. La Xina va dominar l’escenari amb un 47% de les sol·licituds; els Estats Units, el 17%; el Japó, el 8,5%; Corea del Sud, 7%; i Europa, el 5,6% del total.A més, la Xina domina els sectors més avançats: computadores, dispositius relacionats amb l’energia, maquinària avançada, i les comunicacions digitals. Europa existeix poc en aquests àmbits.Potser un dels problemes de tot plegat és que a Europa la política és sinònim de manteniment del poder, que és quelcom que no té res a veure amb el progrés humà. És una política que només s’adreça al progrés de les elits que assoleixen el poder. I, mentrestant, la Xina va fent. L’Institut Nacional de Política Científica i Tecnològica del Japó (NISTP) va concloure el 2022 que “la Xina és el país que publica el major nombre d’articles de recerca científica a l’any”. La segueixen els Estats Units i Alemanya. Segons aquest informe, la Xina ha superat els Estats Units com a líder mundial tant en producció de recerca científica com en estudis d’alt impacte.De fet, considerant l’1% dels treballs científics més citats al món, el 27,2% eren treballs d’investigadors xinesos, un 24,9% d’investigadors dels Estats Units, i un 5,5% d’investigadors britànics. Perquè, a més, la Xina també està ben situada en el QS World University Rankings. Al del 2022 els Estats Units encara continuaven sent el líder pel que fa a les millors universitats del món, amb 27 institucions entre les 100 primeres, però darrere ja hi ha les universitats asiàtiques amb 26 (11 a la Xina), i just al darrere Europa que en compta 25 (però 19 de les quals són britàniques).Les dades són concloents: Europa necessita millorar en competitivitat, creativitat, recerca i sistemes educatius superiors.