La situació tecnològica d’Europa

Enllestits els blocs corresponents a la defensa i a l’economia dels quatre elements en què es fonamenta el poder geopolític al segle XXI, ara començarem una sèrie d’articles sobre la situació del poder tecnològic d’Europa, i el seu posicionament en el món.Comencem. El gener del 2023 es va arribar als 8.000 milions de persones al món, i un 60% d’aquest total ja vivíem en ciutats. D’aquesta enorme població, 5.500 milions tenien com a mínim un telèfon mòbil i un 92% podien accedir a Internet gràcies a aquest dispositiu. D’altra banda, uns 5.200 milions accedien a Internet mitjançant un ordinador, i quasi 5.000 milions empraven les xarxes socials. Entre el 2022 i el 2023 la població mundial va créixer un 0,8%, però el nombre de telèfons mòbils i d’accés a les xarxes socials ho va fer un 3% en el mateix període. Els internautes van augmentar un 2%.També se sap que els usuaris d’Internet dediquen, de mitjana, unes sis hores i mitja diàries a navegar per la xarxa, i unes dues hores i mitja a xatejar a les xarxes socials. Amb diferències notables. Per exemple, els sud-africans dediquen nou hores i mitja a estar connectats a Internet, mentre els colombians hi destinen 9 hores, els indis que poden ho fan durant 6 hores i 20 minuts, i els xinesos naveguen per Internet cinc hores i 20 minuts. De tota manera, el 51% dels indis no tenen encara accés a Internet, i el 26% dels xinesos tampoc. Fins aquí les dades.Entre les 10 grans empreses o conglomerats tecnològics avui en dia capdavanters hi ha set empreses dels Estats Units, una coreana, una xinesa i una taiwanesa. I Europa? Bé, gràcies. I a major tamany, major valor financer.Sembla, doncs, clar que en el món industrial, com en molts altres avenços del segle XXI, el futur es troba a l’Àsia. Pel que fa als conglomerats tecnològics, Europa, en general, ni va estar a la pista de sortida en el passat, ni està tampoc avui en dia en la cursa en una bona posició. Només la societat alemanya SAP es troba perduda enmig d’aquests gegants, però ben lluny de les posicions de capçalera i dedicada exclusivament a l’ús de la informàtica en la gestió empresarial. La resta d’empreses dels estats europeus ni hi estan ni se les espera. El conglomerat polític europeu no està pensat per a lluitar en el camp decisiu de la globalització tecnològica. Europa, siguem-ne conscients, va en aquest camp endarrere, molt, massa endarrere.Un dels problemes que tenim és que a Europa només s’aposta per allò que es considera segur, que tenim una certa aversió al risc, i que es considera segur allò que està beneit per l’Estat i per les subvencions estatals, nacionals o europees. Ens hem convertit en els reis de la mutualització del risc: que les empreses o particulars es quedin els beneficis quan n’hi ha, però que socialitzin les pèrdues, quan n’hi hagi, mitjançant intervencions públiques.Europa no és que no estigui en una posició de domini en el camp de l’economia digital, és que ja no la va tenir quan es va produir la revolució de la informàtica. Una Europa que, malauradament, perd els trens tecnològics o en baixa en marxa.Mirem una mica enrere i veurem com Europa ha perdut oportunitats en aquest sector. El 1968 tres universitats americanes van crear una xarxa d’ordinadors a Califòrnia. Al principi, es comunicaven mitjançant uns codis com si fossin números de telèfon. Un sistema de codis que es va denominar FTP.Atès que aquests codis FTP eren complicats d’usar, a finals dels anys 80 uns investigadors del CERN (l’organització europea per a la investigació nuclear) van inventar un sistema més simple, que avui es coneix amb les sigles WWW, amb les quals comencen totes les adreces d’internet. Altre cop, un invent europeu.A Internet hi ha milers de milions d’ordinadors connectats, i, per tant, es van crear llocs des d’on poder realitzar cerques d’informació. Als anys 90 algunes universitats americanes s’hi van posar, a crear-los. De la Universitat de Stanford van sortir Yahoo, Excite i Google, i de la Carnegie Mellon va sorgir Lycos. Les universitats europees mentrestant.. dormien. Internet no anava amb elles, era un tema de l’altre costat de l’Atlàntic!Vàrem badar molt amb Internet, estem fora de joc en l’economia digital, i continuem sense pujar al tren tecnològic, que cada cop va més de pressa. Europa és hora que decideixi què vol ser quan sigui gran. La vocació de convertir-se en balneari és forta, i sembla que ens hi resignem. Però el món va per altres andoles, i si continuem fent tard, serem marginals. Continuarà..