Atenció!

La presidència de l’Eurocambra va suspendre durant deu dies, amb dret a vot però, i una multa de poc més de tres mil euros, l’eurodiputat d’extrema dreta polonès Janusz Korwin-Mikke per fer la salutació nazi. El mateix que, entre altres disbarats, va arribar a titllar els migrants de “

brossa humana”

i ha justificat que les dones cobrin menys perquè són “

més dèbils, més petites i menys intel·ligents”

. El més preocupant no és que un personatge així estigui representant uns electors en un òrgan democràtic, sinó que hi hagi electors que pensin com ell, que facin la salutació nazi com ell i que siguin suficients com per ocupar un escó a l’eurocambra. S’ha dit que som memòria, però a fe de món que és molt defectuosa, molt covarda i fastigosament transigent i condescendent. A mitjan gener es va presentar a la seu del CIEMEN a Barcelona l’informe L’extrema dreta, un fenomen europeu, elaborat per Helena Castellà i editat per la Fundació Irla, que no només recomano als escèptics, als bonistes i als despistats, sinó que convindria que des d’avui mateix es convertís en lectura obligatòria a les aules, a totes les aules. Ja no es tracta de constatar que les polítiques econòmiques europees han fracassat i han generat tota mena de fractures i de ruïnes socials i personals, sinó de comprovar com el malestar és, com ha passat sempre, apropiat per l’extrema dreta per reivindicar-se com a salvadora de tots els mals.

Una de les qüestions més subtils que analitza l’informe és la contaminació que els partits d’extrema dreta, a causa de la inacció de la UE davant les crisis més sagnants, les econòmiques, les de migració i dels refugiats, estan provocant en els sistemes democràtics i en les polítiques tradicionals de signe liberal conservador o socialdemòcrates. D’exemples n’hi ha a tocar. Llegeixo el cas del pla que va impulsar el 2010 el partit de Nicolas Sarkozy per acabar d’expulsar tots els gitanos no francesos, després que el 2009 ja hagués esborrat de l’Hexàgon uns 25 gitanos búlgars per dia. El tema és molt seriós, no són quatre gats, no és una nimietat, no és un tema passatger. L’extrema dreta ha aconseguit ser la candidatura més votada en estats importants com França (Front Nacional), Regne Unit (UKIP), Dinamarca (PPD), o Àustria, on va estar a punt d’aconseguir la presidència. I no són pocs ni a Grècia, Polònia, Hongria, Holanda...