La guerra a Europa

Sense entrar en raons morals ni humanitàries, car la guerra sempre la pateixen els anònims innocents i sense debatre qui té raó i qui no la té (perquè tothom té la seua raó justificable amb fets objectivables i amb allò que dicta el sentiment), la Rússia de Putin, els seus exèrcits, el seu armament, els seus enginyers, els seus recursos naturals i la seua resiliència històrica a qualsevol malvestat que puguin patir, un cop ha descarregat les ires del seu orgull ferit contra Ucraïna, què l’impediria de fer el mateix amb Estònia, Letònia i Lituània? I a partir d’aquí les preguntes ens ragen en cascada. Aquests estats bàltics són membres de l’OTAN, però amb els mitjans d’una guerra convencional, l’OTAN tindria prou capacitat per aturar l’exèrcit rus? Es recorreria, instal·lats en la bogeria de la dinàmica bèl·lica, a prémer els botons nuclears? Els morts i els ferits del bàndol rus podrien ser un motiu perquè les hosts de Putin es revoltessin contra els seus generals i comandants polítics? Qui pagarà l’armament que s’ha enviat a Ucraïna per defensar-se? Qui reconstruirà Ucraïna? Els autòcrates de l’Iran, Veneçuela, Corea del Nord. Cuba, Bielorússia, els trumpistes, l’extrema dreta que campa pertot arreu són els aliats de Putin que han d’instaurar el nou ordre mundial?

Pot permetre’s l’economia russa una guerra llarga o, en tot cas, una guerra de guerrilles? Té algun ascendent sobre la població l’església russa que pugui revertir la situació? Les sancions que s’han estat aprovant per part dels EUA i la UE tindran algun efecte a curt termini? Els capitals financers russos que es puguin veure afectats per les sancions segur que no tenen fórmules o maneres per sortejar-les? El ruble avui deu valdre a penes uns 0,005 €, però què val avui el dòlar enfront del iuan xinès, la moneda d’aquesta Xina que ja és, de facto, la mestressa del món? Si tinguéssim uns comptadors gegants a les places de totes les ciutats, pobles i llogarets de les morts violentes que s’han produït al llarg de la història en el nostre civilitzat continent a causa dels conflictes armats originats per raons econòmiques, ideològiques, ètniques, religioses i tots els matisos que les acompanyen, ens hauria de caure la cara de vergonya de ser-ne els campions mundials. No hi ha gent més cínica al món que els qui ens anomenem els pares de la democràcia!.