L’efecte Trump

Segons els més conspicus politòlegs es veu que Trump ha guanyat les eleccions gràcies principalment a la malmesa classe mitjana, les dones, els negres, els hispans i, entre altres, també pels miracles que han propiciat els ultracatòlics i sobretot els que farà el mag Elon Musk. És a dir, ni els seus estirabots masclistes, misògins, xenòfobs, la seua actitud gansteril ni els seus antecedents presumptament delictius no han influït en res perquè guanyés folgadament les eleccions a la presidència dels EUA de 2024. Al fet que arrasés en aquestes eleccions hi ha contribuït tant el seu programa populista i curull de promeses celestials, com el seu tarannà i la personalitat que se’n desprèn. El personatge, que tanta gent detesta, resulta que n’atrau moltíssima més. La seua fatxenderia, la seua poca solta, el seu comportament provocatiu i menfotista del contrincant han influït tant com les promeses que els problemes dels nord-americans s’acabaran per sempre amb les receptes d’una autocràcia i d’una autarquia reparadores de tots els mals. Ha guanyat no solament el personatge, sinó que ha instaurat un model de fer política que té molts admiradors i imitadors a tot el planeta. I, com hi ha món, és a Europa on més sedueix i mestreja. La vella Europa dels grans i dramàtics vaivens històrics, que sempre ha basculat entre el pacifisme més cartesià i el bel·licisme més autoritari.Diuen que la Unió Europea està preocupada per les malvestats que ens puguin diluviar. Però tothom tranquil, perquè els nostres funcionaris ja tenen preparats plans b. I està capficada no tant, encara que també, per l’acreixement de la deriva populista, xenòfoba i autoritària que l’extrema dreta francesa, italiana, bielorrussa, espanyola, etc., s’emmiralla en Trump i el trumpisme dels seus sequaços, (més trumpistes que Trump, com el futur vicepresident J.D. Vance), sinó pels efectes econòmics que se’n poden derivar, tenint en compte els desafiaments del primer mandat del ianqui. Ens referim, òbviament, a la guerra comercial anunciada amb la pujada dels aranzels als productes del vell continent. Però també a la propagació del negacionisme climàtic dels lobistes energètics, a la radicalització fronterera de les polítiques migratòries, a la desconfiança en el paper mediador de la ONU, a la crisi de dependència en seguretat o perquè tanqui l’aixeta a Ucraïna.