L’atzucac d’Ucraïna

Els europeus no hauríem d’estar tranquils davant les amenaces de Putin de fer servir arsenal atòmic si es veu amenaçat per l’OTAN. Hem llegit que els nòrdics ja reparteixen kits de supervivència (?) entre la seua ciutadania. Els governs de la UE no ens volen alarmar i fan veure que la cosa no va més enllà d’una bravata més de Putin. El cas és que la guerra amb Ucraïna ja fa més de tres mil dies que dura, amb les conseqüències desastroses i dramàtiques, i ningú no veu quan es pot acabar, si no és que els EUA, sobretot, deixin de subministrar armament i munició. La sagnia de morts i ferits d’ambdós bàndols és terrible. Per bé que no se’n divulguen les dades, l’Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides el passat març calculava ja més de trenta mil civils, entre morts i ferits. Els del bàndol rus, la gran majoria pertanyen al que en diríem els pàries de la terra de Tolstoi. L’índex de baixes entre la burgesia russa és mínim. Per altra banda, l’esforç econòmic de guerra rus només representa, segons assenyalen els observadors econòmics, un 7% del PIB. I és evident que la federació russa amb els seus aliats (Xina, Iran, Corea del Nord...) tenen unes reserves humanes de soldats, d’armament i tecnològiques industrials milers i milers de vegades superiors a les de Zelenski. Unes capacitats bèl·liques –una part paradoxalment les proporcionem els que li comprem petroli i gas– que permetrien a Putin, si veiés amenaçada la seua poltrona, mobilitzar tots els recursos del país i fer front a qualsevol revolta popular, per ofegar literalment Ucraïna.En el seu fur intern fins i tot els més nacionalistes ucraïnesos veuen que ni amb els darrers míssils de llarg abast podran guanyar mai la contesa. I la UE, també. Perquè ¿la indústria de la UE està en condicions de proporcionar el 50% de la munició i armament que els EUA de Trump poden deixar de subministrar a l’exèrcit ucraïnès? Una UE que darrerament està més desunida que mai? Ucraïna està condemnada, a no ser que s’esvaloti el galliner i s’encarrili una guerra continental, a perdre un 20% del seu territori, i potser com a compensació que el Kremlin permeti al que en resti formar part de la UE. A la UE no li interessa de cap manera que Rússia es pugui sentir més acorralada i ofegada que el que s’ha intentat amb les sancions econòmiques, de moment més simbòliques que res.