Bon Nadal

Abans ens ensenyaven que, en la tradició cristiana, per Nadal se celebra el naixement de Jesús de Natzaret. Una festa que s’establí a l’època de l’emperador Constantí (s. IV d.C.), coincident amb les festes paganes romanes de les Saturnals, les Brumals i del Sol Invictus, o del culte a la divinitat solar associada al naixement d’Apol·lo, déu del Sol, de la medicina, de la bellesa masculina (Afrodita o Venus són reservades, com saben, a la femenina), de la música i de la poesia. Festes que celebraven, segons el calendari gregorià, l’inici del solstici d’hivern a l’hemisferi nord. És curiós que mil sis anys després, Nadal es vagi despullant de religiositat i en restin solament els signes pagans, laics i secularitzats, i les tradicions més folklòriques. De fa uns anys Nadal és principalment el temps en què s’encenen lluminàries, es fan àpats pantagruèlics i dionisíacs, ornamentacions florals naturals i plastificades, es planten arbres (pins, avets?) metàl·lics amb parafernàlies vàries, músiques de pastisseria, loteries, les paneres, regals i més regals (els del tió, els del pare Noel, els de l’Amic invisible...), es reuneixen de cor i a contracor famílies i retrobats, i les teles ens inunden amb anuncis de ploriqueig. Benauradament, sí, ens queden les manifestacions populars dels Pastorets, del Pessebre, del gall rostit, dels canelons, de les nadales de sempre i les de Dyango, Mariah Carey, els Catarres, Quimi Portet o els Gossos.Fins i tot els que no es poden permetre el “luxe” de celebrar el Nadal que ha afaiçonat el nostre sistema capitalista (i que imiten àdhuc els marxistes i maoistes), no pas exactament els treballadors dels serveis essencials que estan de guàrdia sinó els qui no poden ésser il·luminats per l’esperit nadalenc perquè no poden pensar en altra cosa que pagar el lloguer, escalfar-se, trobar taula en algun menjador social i llit en albergs caritatius, per un dia no els deixarem a l’estacada. Ves que no tinguéssim remordiments pel fet que ens n’haguéssim oblidat, tal com ens mou l’imaginari de la correcció social, almenys un dia a l’any, misericordiosos, caritatius o, com es diu ara de tota forma d’alteritat, empàtics. Sort en tenim, de la comunitat de voluntaris de Sant’Egidio, de les Germanetes dels Pobres, del banc dels aliments i de tants d’altres a qui podem delegar la nostra programada compassió!