Per treure’s el barret

El Sant Jordi va quedar petit amb aficionats dormint davant de les portes per agafar lloc i entrada. I és que la primera edició d’OT va trencar motllos amb Bisbal, Bustamante, Rosa López, Chenoa, Manu Tenorio o Núria Fergó. Veure’ls a tots (uns havent triomfat i d’altres no) cantant allò de Tu música es tu voz posava els cabells com escàrpies amb sobredosi de nostàlgia.

Res, no hi ha paraules per explicar el superb i arrasador èxit de les tres entregues d’OT: el reencuentro. Enhorabona a Gestmusic, en el seu dia la millor fàbrica d’èxits televisius en aquest país, i també a TVE que necessitava, després de tantes clatellades, un èxit així. Si els dos primers capítols del documental ja van tenir una resposta excepcional, oferir en directe el concert dels triunfitos des del Sant Jordi va obtenir una audiència que va destrossar la competència: un 27 per cent i prop de cinc milions d’espectadors davant de la pantalla amb minut d’or inclòs quan David Bisbal i Chenoa van cantar, encaramel·lats ells, el seu Escondidos. Però ja no va ser davant de la pantalla.