Promocions al límit

El debat, ara mateix, gira entorn de l’etern si “el fi justifica els mitjans”. És tan tènue i lleugera la línia que separa els dos conceptes que és molt senzill traspassar-la. Tot això ve a tomb pel que es va veure ahir a TV3 en prime time.

La televisió pública es va muntar un teatret, una pamema, a partir d’anunciar (amb el corresponent eco mediàtic) que estava a punt d’estrenar una sèrie de producció pròpia titulada Quan el cor s’atura, protagonitzada per Julio Manrique i Cristina Genebat. La gràcia era que s’havia d’emetre en directe i amb públic. Dit i fet.

Comença el primer capítol i, al cap de pocs minuts, es desploma la protagonista. Crits, carreres, fosa en negre.. per després aparèixer l’actriu i l’actor anunciant que tot era una ficció per anunciar. la imminent Marató, que estarà dedicada a les malalties cardiovasculars. Evidentment, no era en directe ni la sèrie existia. Tot un muntatge. L’impacte, això sí, aconseguit i tota l’audiència pendent del que veia en pantalla. Ara bé, valia la pena tant esforç, malgrat ser original, per a un anunci?