Per què volem Estat?

Doncs perquè les nacions el necessiten per mantenir la seva identitat i perquè és l’estat qui té els instruments per protegir i per fomentar els elements que singularitzen les nacions. I perquè l’estat és el garant del progrés. La vella Europa no en tenia tants, d’estats independents, lliures i sobirans com ara. Però tothom hi vol participar, en aquesta unió; per bé que tothom hi vol ser a partir del propi estat, sense delegar-la, aquesta contribució. Llavors, és del tot legítim que els catalans ens preguntem per què nosaltres hem de tenir barrat el pas a la normalitat política que comporta disposar-ne, d’estat, sobretot quan l’estat al qual contribuïm amb els nostres impostos no serveix als nostres interessos. Noam Chomsky, en un seminari a Oxford, parlava del Quebec i de Catalunya, i deia que si bé era cert que el Canadà feia d’estat al Quebec, no ho era, menys, de cert, que Espanya respecte de Catalunya més que altrament ens anava a la contra. ¿Per quines raons superiors és que hauríem de renunciar-hi, doncs, a l’estat? De fet, l’única sortida que té Catalunya per quedar-se a Europa és sortir d’Espanya. Perquè, avui, en el marc de la Unió Europea, ser independents segurament no vol dir altra cosa que una interlocució directa amb Brussel·les. I és que no hauríem de voler que el que no decideixi Brussel·les per nosaltres, ho decideixi Madrid per nosaltres. ¿No ens ha arribat l’hora d’un estat? ¿Per què, malgrat aquest tracte injust per part dels governs de Madrid, sempre displicents de formes i sovint ofensius, no sabem quants som en una resposta catalana vinculant que recolzés una política desafiant, si prou calgués? ¿Per raó de la nostra feblesa com a subjecte polític col·lectiu, potser? Un procés d’emancipació només és nacional quan obté la complicitat i la implicació personal de la majoria de membres d’aquesta nació. Per això, doncs, cal que l’objectiu d’una Catalunya lliure sigui atractiu per a la majoria de catalans i que cadascú hi cregui des de les seves raons. A la nostra llibertat com a poble, hi tenim el dret, pel simple fet de ser un poble. Deia Martin Heidegger que a l’home, ja de per si prou concernit, no se li pot treure el dret d’escollir. Doncs això, és el referèndum d’autodeterminació que ens cal negociar. I convocar.