Països Catalans i Reforma

En un nou gest d’obertura de l’Església de Roma, el Papa Bergoglio dilluns se sumava, a Suècia, als actes de commemoració dels 500 anys –l’any que ve– de la Reforma de Luter. El 31 d’octubre del 1517 Martí Luter va clavar a la porta de l’església de Wittenberg, a Alemanya, les 95 tesis que desencadenarien en una de les escissions més importants dels cristians d’Occident, dividits entre catòlics i protestants. De l’acte, concelebrat pel Papa i pel president de la Federació Luterana Mundial, Munib Younan, no se’n va dir celebració, sinó commemoració ecumènica, perquè els sectors més conservadors de l’Església catòlica encara no comparteixen amb el Papa aquesta seva voluntat de reconciliació.

L’editorial 3i4 ja s’ha avançat a la commemoració del 500 aniversari de la Reforma cristiana, i ho ha fet amb l’edició del llibre Història del Protestantisme als Països Catalans de Josep-Lluís Carod-Rovira. Una obra única resultat de cinc anys d’investigació des de la Càtedra de Diversitat Social que l’autor dirigeix a la Universitat Pompeu Fabra. Un llibre que no es limita només al caràcter històric que ens diu el títol, que s’hi refereix per tal com el protestantisme avui s’ha consolidat com la segona confessió en aquest nostre país, “amb centres de culte arreu de la geografia nacional i en la majoria de comarques, amb molt poques excepcions”, sinó que emmarca, també, la singularitat de la història nacional del protestantisme, amb totes les seves diferents denominacions, des dels seus inicis, en el context del que va suposar la Reforma a nivell internacional. Aquesta és, de fet, la història d’una dissidència que no es pot llegir pensant que “el protestantisme és un fenomen religiós extern i recent, sense precedents anteriors en la nostra història, ignorant-ne una presència quasi persistent, però ben sovint amb una existència subterrània”. Per això és que en la presentació a Barcelona, a la seu de l’Institut Ramon Llull, Daniel Giralt-Miracle parlava, emocionat, del llibre com la crònica d’una confessió ignorada a la nostra història i, de l’autor, com l’autoritat acadèmica referent en la història del protestantisme en l’àmbit de la cultura catalana. I és que de Bach a Mendelssohn i de Rembrandt a Gide, el protestantisme ha determinat l’evolució del món.