Microcatalunya

Dijous de la setmana passada, a Manresa, a la seu d’Òmnium, i acompanyat de Marc Aloy, en substitució del seu pare, Josep M. Aloy, i dels autors del llibre al qual he manllevat el títol per al d’aquest article, Marc Serena i Edu Bayer, Josep Vallverdú hi era convidat a fer-ne la presentació. I hi va ser convidat perquè aquest viatge pels pobles més petits, com assenyala el subtítol, del llibre, és una visió de Catalunya com la Catalunya Visió de Ton Sirera i de Josep Vallverdú. Aquella sèrie de llibres gràfics editats entre 1968 i 1978, basats en recorreguts descriptius de les comarques catalanes, reflectia, tant a través dels textos com de les fotografies, un país que experimentava una transició entre una societat agrària tradicional i una societat cada vegada més urbana i industrialitzada. El tàndem Sirera-Vallverdú, llavors, i el d’Edu Bayer-Marc Serena, ara, expressen una nova manera d’abordar, llavors i ara, doncs, la relació directa de l’home amb el territori i amb els seus paisatges. En el primer d’aquells deu volums, Vallverdú hi escrivia: “No és un reportatge. No són uns itineraris. No són uns llibres de divulgació. És una visió de Catalunya”. Com també ho és la que ens presenten el periodista Marc Serena i el químic de formació, i fotògraf de professió, Edu Bayer, que han fixat la mirada en el municipis de menys de 500 habitants, aquells que, dels 948 que hi ha al país, administren una tercera part del territori, però que signifiquen, només, un 1% de la població. Però ells, en fan protagonistes, de les pàgines del llibre, les poc més de 80.000 persones que hi viuen, en aquests micropobles. Improvisant una ruta molt ben treballada, el març del 2014 comencen pel sud, per Freginals, i, amb una furgoneta del 1987 , “lenta, sorollosa, però confortable”, van tirant amunt. De la plana de Lleida ens presenten el testimoni de l’Albert Vidal del Cogul –amb sorpresa del meu pare, que diu que van fer a Melilla el soldat plegats–, que presenta tots els seus tresors sentimentals. Del Cogul a Llardecans, Maldà, Sant Llorenç de Tresfort, Montblanquet, Vallbona de les Monges, Sanaüja i Vilanova de l’Aguda, van seguint cap al Pallars. Una ruta de set mesos i el premi Carles Rahola. Per com entén i copsa la realitat, d’aquest llibre, un a cada casa.