Compromís ciutadà

divendres,

en un acte solemne, sobri i elegant, l’ajuntament de Balaguer declarava Josep Vallverdú Fill Adoptiu de la ciutat una vegada l’ínclit Joan Arjona n’havia instruït l’expedient. També n’és de l’Espluga de Francolí, Vallverdú, de Fill Adoptiu, perquè hi va viure anys llargs, per això en les seves paraules adreçades als molts balaguerins, autoritats, família i amics que l’acompanyàvem va fer notar, atenent les coordenades temporals, com aquelles persones que no li sabien la biografia potser se’n podrien sorprendre, d’un tal nomenament a un veí que només feia un any que hi era empadronat. Però ja en fa seixanta que n’hi van viure tres, d’anys, els Vallverdú, a la capital de la Noguera, i mai, des d’aleshores, no hi havien deixat els seus “lligams afectius, professionals i espirituals, que han culminat amb la nova família”. En un vocatiu adreçat a l’alcalde i al consistori, que hi era en ple, Vallverdú va destacar que pel fet de rebre el nomenament, i situant-se en un espai intemporal, en el qual hi tenen cabuda tots els canvis polítics, no podia contemplar amb lleugeresa la missió que el govern local tenia confiada per vot ciutadà de regiment de la ciutat, i en reconeixia el mèrit; i manifestava, amb solemnitat, que en la mesura de les seves capacitats el tenien a disposició, tal com havia fet sempre, i ara, si calia, amb més compromís. Vallverdú reiterava el seu sentit de la responsabilitat davant el “necessari i inajornable –perquè és tasca diària– millorament ciutadà”. Per això s’oferia per establir estratègies intel·ligents per enrobustir-la més, la ciutat de Balaguer. Els aplaudiments d’un públic de sensibilitats distintes i distants van ser generosos i sincers. D’això se’n diu una actitud lluny del sectarisme. I em vaig commoure pensant en els qui fan tant de mal a aquells que actuen amb compromís ciutadà i complicitat governi qui governi, perquè allò que vols, sobretot quan ets un ciutadà d’arrel, és que per a tot allò que et demanin els teus, de governs, no hi tinguis mai un no. Ja fa molts i molts anys que vaig aprendre de Vallverdú a no ser políticament sectària i a saber donar la cara. Quin orgull, el seu mestratge. Quin honor, per a Balaguer, de tenir-lo, entre els seus, com un balaguerí especial. A ell, amb el seu jo tan litòtic.