Pagar i a les fosques

És cert que per a molts consumidors la factura elèctrica és més aviat un jeroglífic, i reconeixen que el rebut no s’entén. Amb la liberalització del mercat energètic, quan ja són les elèctriques les que estableixen els preus, sembla ser que els dubtes per llegir-lo no han fet més que augmentar. Però malgrat aquestes dificultats per desxifrar el rebut de la llum, sí que notem que és un servei que no paguem barat. Tan poc barat que segons un informe de Pimec de final de l’any passat, les grans companyies elèctriques van disparar els guanys durant els anys de crisi tot i la davallada de consum. Segons aquesta patronal, les dades demostren que les grans companyies elèctriques tenen uns beneficis molt superiors –en percentatge de guanys sobre vendes– a la resta de companyies, i que entre el període 2003-2014, les pimes catalanes van obtenir un benefici net de mitjana del 2,4%, mentre les elèctriques aconseguien uns guanys del 16,8%: set vegades més. L’informe conclou que hi ha marge per rebaixar-ne les tarifes i que, aquí, el mercat elèctric necessita una reforma en profunditat, sobretot si cada dos per tres deixen usuaris sense servei més de quatre hores llargues –com aquest diumenge passat, amb les temperatures desplomant-se–, per raó d’una xarxa elèctrica del tot obsoleta, a banda les reiterades enceses i apagades sobtades, només dos dies després, malgrat les notícies de millora de la xarxa amb anella elèctrica entre un municipi de les Garrigues, un del Pla –l’únic afectat– i un del Segrià. Fosca nit, temperatures sota zero, llars i granges gèlides i l’usuari només té accés a la notificació d’una evidència, sense cap informació: hi ha una avaria que la companyia repara i número d’incidència per a reclamacions. I prou? Si l’avaria es pateix i s’intueix –només faltaria– la reparació, a l’afectat no se l’ha informat de res. Pal·liatius! Mario Soares esdevé referent a Portugal i al món també per la seva actitud quan esclata la crisi el 2007. Explica E. Juliana que va manifestar indignació, va intuir el que venia, es va col·locar al costat dels més perjudicats i va aixecar la seva veu. El malestar el va voler interceptar des de baix. Com els nostres electes locals, que són la veu dels seus davant el menyspreu d’un servei tan imprescindible com costós.