Consciència de lloc

Dimarts, Òmnium Cultural anunciava el premi d’honor de les lletres catalanes d’enguany a Isabel-Clara Simó. Una dona tota ella compromís. Una escriptora intel·lectualment valenta i políticament independentista d’esquerres. Una alcoiana dels Països Catalans. De Manacor a Alcoi, el premi d’Òmnium, amb veu de dona. Dones, totes dues, Maria Antònia Oliver i Isabel-Clara Simó, amb consciència de lloc. Una consciència de lloc que també té el primer volum d’actes del 2n Encontre d’escriptors i crítics de les Garrigues intitulat, perquè d’això és de què tracta, Poesia Catalana d’avui. 2000-2015. Un llibre que sedueix el lector com a objecte tangible, en una edició de les sempre totes tan elegants de l’Editorial Fonoll; per bé que, en just equilibri de la balança, el contingut és tant o més seductor que el continent. Noms de prestigi com són els d’Àlex Broch i Joan Cornudella han tingut cura d’aplegar en aquest volum, amb la voluntat de no jugar amb l’efímer i apostant decididament per la perdurabilitat, les aportacions presentades en la trobada d’escriptors i crítics que any rere any es troben en un poble d’una de les comarques més belles i més sòbries del país, les Garrigues, per debatre, compartir poètiques i crítiques de la producció literària de més rabiosa actualitat, aquella que, potser més enllà de la revista Els Marges i d’alguna nota de lectura en publicacions seriades més generals, no disposa encara d’estudis crítics. A la Pobla de Cérvoles s’hi presentaven els antecedents poètics que ens han portat fins a l’avui; una radiografia de les aportacions i de les manifestacions de la jove poesia sorgida des de l’inici d’aquest segle. Un recorregut per la poètica de les Illes i de les terres de Lleida i, servint-se del “jo”, es fa molt i molt interessant, per llegir i rellegir, la reflexió que presenta un creador jove i sòlid com Eduard Batlle. Hi és també destacable el recorregut per la poètica de les poetes en actiu. Aquelles veus que, potser, com la d’Isabel-Clara Simó, amb tota la força de la paraula, conceben la literatura, sigui quin sigui el gènere de què serveixen, com un art. Un art del qual se serveixen, i del qual gaudeixen, escriptor i lector. Una aportació, la d’aquest Quadern de Bellaguarda, del tot rigorosa. Un llibre de referència.