Voler-se llegit

Al diari Ara criatures hi publicaven una crònica a partir d’un informe de l’organisme públic nord-americà National Endowment for the Arts segons el qual els joves que llegeixen pel plaer de llegir, és a dir, no per obligació, sinó pel gust per la lectura, treuen més bones notes tant en disciplines científiques com en humanitats. L’estudi constata com endinsar-se en un món de ficció construït només amb paraules exigeix una estructura mental que permetria als estudiants sortir-se’n amb més facilitats, en els seus estudis. I la professora Teresa Ribas, de la Universitat Autònoma de Barcelona subscriu el resultat de l’informe americà, i diu que “el coneixement abstracte i sistematitzat necessita la llengua escrita, és a dir, llegir i escriure, perquè es pugui consolidar, de manera que una criatura o un jove que llegeixi amb dificultats o que no la senti, la curiositat per llegir, és gairebé segur que li serà més difícil d’assolir una part dels aprenentatges escolars”. Això vol dir que durant la infància i l’adolescència la figura del mediador (entre el lector i el llibre) és del tot imprescindible. És evident que un infant que creixi en un ambient familiar lector vol dir que ja hi té molt de guanyat, perquè ja des de casa la viu, la possibilitat de tenir lectures ajustades a la seva edat, però el bibliotecari escolar o el professor lector, a més a més de pares o germans, són els referents-mediadors que acompanyen en la lectura i en el fet de comentar conjuntament els textos.

I aquest infant i jove lector el qual la passió per llegir l’ha ajudat en els seus bons resultats escolars, arriba a l’edat adulta entenent mirades diferents de la vida; hi arriba amb una excel·lent competència lingüística, oral i escrita; i hi arriba havent-se fet una biblioteca de la qual mai de la vida no podrà desprendre’s. Llegir l’humanitza. Llegir li dona destresa en formar-se opinions i seguretat en saber-les manifestar. I li ofereix, sobretot, saber trobar referents per forjar-se caràcter i per no ser tothom. Una persona llegida es nota. Se sap servir de la llengua perquè la té incorporada no com una eina innata i abstracta, sinó com l’única eina de comunicació. Voler-se llegit és un ambició admirable que hem de saber transmetre. És una molt bona herència.