Prestigiar el lector

“Que d’altres s’enorgulleixin pel que han escrit. Jo m’enorgulleixo pel que he llegit”, deia Borges. I Cervantes sentenciava que “qui llegeix molt i camina molt, veu molt i sap molt”. L’autor de Farenheit 451, Ray Bradbury, es preguntava: “Sense biblioteques, ¿què tenim? Ni passat ni futur”. I el president JF Kennedy va dir: “Si aquesta nació és tan sàvia com forta, si volem aconseguir el nostre destí, necessitarem més idees noves, més homes savis, més llibres bons en més biblioteques públiques.

Unes biblioteques, aquestes, que han d’estar obertes a tothom, excepte al censor. Hem de saber tots els fets, hem d’escoltar totes les alternatives i hem sentir totes les crítiques. Acollim llibres polèmics i autors controvertits”. I és que llegir, havent-ne après, de llegir, a és a dir a endevinar no només què ens diu un text en la seva estructura superficial, només, sinó en la seva estructura profunda, ens fa créixer en competència lingüística, oral i escrita, i això és el que ens dóna prestigi com a lectors, que és el que es planteja aquest Pla de lectura 2020 que presenta el govern sota la responsabilitat del conseller Vila, a qui li agradaria de poder creure “que és el pla més rellevant que haurem fet aquesta legislatura”.

Amb una previsió de dotació pressupostària de 105 milions d’euros, fins al 2020, les accions que sembla ser que es preveuen d’aplicació immediata són carnet, catàleg i portal únic de Biblioteques, suport al sector llibreter, un programa per a “més i nous lectors” o un per a Biblioteques. Envejable. Però sense voler que tothom s’acari a un text amb atribucions abusives de crítics, destacava Pla Nualart que “davant aquest desig que tothom ha de llegir molt, hem de preveure que no tothom ha nascut ni per llegir molt ni per ‘fer un munt de coses que ajuden a realitzar-se i a humanitzar-se’.

Que hi ha lectors que es refugien en la lectura per no afrontar la vida. Que no sempre els llibres més llegits són els més bons i que els premis no ajuden a triar”. Cal que la família, els professors, els llibreters i els bibliotecaris es vulguin lectors de gust afinadíssim, per saber escollir i ajudar a seduir-los cap als llibres, a aquests “més i nous lectors” que volem cultes, crítics i lliures. Lluny del sectarisme perquè sàpiguen valorar tota diversitat.