El món ens sap

Ara fa set anys, la fira internacional de llengües i cultures estrangeres, Expolangues Paris, tenia la llengua catalana com a convidada d’honor, d’una edició en la qual hi eren presents 30 països i més de 80 idiomes. Sota el lema “El català, la llengua de més de 10 milions d’europeus”, l’Institut Ramon Llull, que té confiada la projecció exterior de la llengua i de la cultura, hi explicava que la catalana és la dotzena llengua més parlada a Europa en quatre estats: Espanya, Andorra, França i Itàlia.

Els representants de la Fundació Llull, de la Generalitat, d’Andorra, de les Balears, del Consell General dels Pirineus Orientals, de la ciutat de l’Alguer, de la Xarxa de ciutats valencianes i de la Xarxa Vives d’Universitats, a més a més de l’Institut d’Estudis Catalans, inauguraven la presència del català a la fira acompanyats pel ministre de cultura del llavors govern Sarkozy, Fréderic Mitterrand, nebot del President, sí.

Més enllà, però, de donar a conèixer la vitalitat del català, el Llull es va fer present a la fira amb una programació del tot ambiciosa, entre taules rodones, teatre i tot un seguit de lectures literàries de novetat. Des de la presentació del Petit atles lingüístic del domini català passant pel Piturrino fa de músic de Carles Santos al teatre Bobigny, la gran aposta del Llull va ser per a la veu poètica més poderosa de la literatura catalana de més rabiosa actualitat, l’escriptora Teresa Colom.

No havia estat perquè sí. L’obra de Teresa Colom és delicadíssima, allò que s’hi diu i com es diu sedueixen el lector en tot un crescendo cada nou llibre que publica. S’hi suma que Teresa Colom sap interpretar els seus poemes com ningú. Comparteixo amb David Castillo quan diu “he vist molts poetes recitar els seus versos, però Teresa Colom els explica diferent”, tant els d’On tot és vidre com els de La meva mare es preguntava per la mort, ho fa amb tanta elegància que quan la llegeixes i la rellegeixes t’obligues a fer-ho en veu alta.

Exportar-la volia dir apostar per una creadora intel·ligència seductora. Set anys després de París, m’ha agradat de trobar-me que a Zuric saben de l’autora, en coneixen l’obra i la llegeixen. Això vol dir que la nostra rabiosa actualitat cultural de qualitat es mou pel món. I en aquest moment satisfà moltíssim!