Cambrils-Barcelona

Heidelberg, per la seva bellesa, l’han lloada poetes de totes les èpoques; Guerau de Liost, com d’altres, lloava Barcelona, i estrafent-lo, diu en el romanç que li dedica: “Barcelona, ciutat bona: ¿si et diguéssim l’entrellat de la teva gran bonesa que els poetes han lloat, amb la pau de les muntanyes tan senzilles al costat, i el rosari de les ones remembrant el teu passat, amb estols de xemeneies, amb la joia del terrat on boleia la bugada i els coloms hi fan esclat, amb campanes que tritllegen a la torre vuitavada i al cloquer del pensionat? Et diríem presumida sota un cel adormissat, sota un cel que s’enriola de l’estel engarlandat, del coet de la revetlla i la fuga del ruixat. Et prendríem com ets ara, desgarbada en ta bondat, amb les vagues i les bregues i el castell que t’ha sotjat. No voldríem separar-te del Besòs i el Llobregat. Tens casasses escondides d’algun noble que ha marxat. Tens casetes amb alcoves i jardins amb emparrat on romanen els burgesos de més bona voluntat. Tens placetes amb mainada rere l’absis solellat, i una font que raja sempre, a l’indret arrecerat, amb una aigua que gorgola per dessota l’enllosat i un escut de pedra marbre de falzies enflocat. Obradors i botiguetes amb regust d’humanitat, animetes ciutadanes: tot passant us hem flairat –oh barreja delitosa de l’empresa i l’estofat!– ¿Què diríem de la Rambla, tan famosa com París o Montserrat, un passeig que té casernes i floristes i mercat, i capelles i teatres, que tothom hi va pausat? Barcelona, ciutat bona, matinera en ta bondat, amb el clos de les muralles que de Roma fou trasllat. Gent de seny foren tos prínceps, i, el teu poble, temperat. La Mercè que el cel et feia era el do de caritat. Bé t’escau celebrar el Corpus com enlloc és celebrat: amb ginestes i domassos, amb donzelles i clergat. L’ou com balla giravolta com si fos ensinistrat. Barcelona, Catalunya feta flors de civiltat: tens nissagues montsenyesques, vinaters del Priorat, clerecies vigatanes, mariners que han navegat per les cales de Mallorca i al mar gran esvalotat. D’una bella revolada cal que t’hagis redreçat. Catalunya, rica i plena, és tota ella al teu costat i et sosté les mans que empunyen gamfarons de llibertat”.

De Cambrils, també. Totes dues ciutats, amb l’ànim afectat, fan olor d’esperança!