Estabilitat electoral

En el número 2 de les Edicions de la Revista Catalunya Enric Prat de la Riba: pensar i construir una Catalunya per al futur, hi reprodueixen una citació de ‘La Veu de Catalunya’ del 2 d’agost de 1917 de Rovira i Virgili segons la qual “Prat de la Riba ha fet el miracle de la resurrecció de la Pàtria, ell va trobar una Catalunya-regió i, ens deixa, en morir, una nació catalana”; la nació que avui, cent anys després, preparem per al demà, amb totes les dificultats pròpies i amb les moltes malvestats sobrevingudes, per fer-la estat. En aquesta mateixa publicació reportada, Josep Murgades destaca, amb molt d’orgull per a les “fusterianes”, que “quan Joan Fuster afirmava ‘en pla de broma que ‘Espanya –no l’Estat, la ideologia– és una invenció de D. M. Menéndez Pelayo’ no se n’adonava que de ‘broma’ no n’era tanta i que possiblement ni tan sols era tal, ja que l’afirmació no podia ser més certa”.

A més a més de les nostres pròpies dificultats per dissenyar la Catalunya independent, lliure i sobirana que volem, hem tastat, amb tota cruesa, Espanya. I l’hem tastada, Espanya, en el doble binomi d’Estat i d’ideologia. Ferotge. Agressions físiques amb conseqüències irrecuperables, presó i exili. Una democràcia trop faible pour c’est qu’il a de fort, l’État. Estalviem-nos, llavors, tot de retrets, ara i en créixer, sobre la contenció d’aquella tarda de divendres; i com que concorrem a unes eleccions que vulneren els nostres drets, però que legitimem en concorre-hi, tirem endavant. Fem-ho sabent que el país, mai com ara, no n’havia tinguda tanta, de gent favorable a la independència. Que hem de ser molts més? I tant. I sense encotillar-nos en terminis. Però fem-ho, cadascú –ja que cadascú concorre al 21D sota les seves sigles– sense amagar la ideologia. La independència és l’objectiu. Ara ja n’hi ha prou de cel·lofanes i llaços que dissimulen posicionament ideològic. Corregim errors. Ara ja no s’hi val a dir que aquesta serà la legislatura que omplirà de contingut la república. Ara els programes, amb els punts en comú que es puguin pactar, ens han de dir quin és el quilòmetre zero del qual partim, on volem arribar en un termini màxim de quatre anys i des de quin posicionament. Aquest vot no serà emocional. Aquest, serà un vot racional. Del tot racional. Hem pres mal.