El deure dels electors

Comencem campanya per a unes eleccions convocades no sota la legalitat catalana, sinó sota l’autoritat espanyola, amb mig govern legítim entre presó i llibertat condicional i, l’altra meitat, vivint exili. Unes eleccions a les quals hi concorren sis formacions més la llista del president, dividides entre les que donen suport a l’aplicació del 155 –l’article que “deroga” la Llei de patrimoni cultural català pel que fa al fons de Sixena del Museu de Lleida–, PP, Cs i PSC-PSOE, i les que es posicionen obertament independentistes, la CUP, ERC i JuntsxCat. Entre les d’obediència espanyola i les independentistes, Catalunya en Comú Podem, que no és l’única confluència que situa el joc de les idees i la realitat dels fets en un pla distint. No. També per a l’independentisme, davant el fet nacional, hi ha, tan urgent, el fet social. Perquè eludir-lo, el fet social, seria voler cobrir, en nom de la independència, les polítiques de contraprestació a què tenim dret tots els ciutadans pel nostre deure de contribuir a través dels impostos, raó per la qual és que volem que els programes de cada partit responguin al seu posicionament ideològic. La llista del president, també. I llavors serà quan els votants, el dia 21, atendrem el que deia el poeta de Sarrià l’any 1932 quan en un seu escrit sobre el deure dels ciutadans recomanava: “Quan tingueu els butlletins de vot a les mans, sigueu exigents com la vostra consciència; el patriota només pot votar patriotes, i té el deure d’evitar que no hi hagi ningú que doni el seu vot a qui en les hores de perill cedeixi a les suggestions de l’adversari. Si per a un demòcrata el vot és l’home, humana és la causa dels ciutadans lleials: inscriviu, doncs, damunt les vostres paperetes el nom d’aquells de qui esteu convençuts que en pròxims conflictes seran al costat dels qui propugnen una política solidària de llibertat.” Amb el president Puigdemont, i el seu govern, hem après a distingir entre l’home d’Estat i l’home polític, per això ell, ara, des de Bèlgica, insisteix a defensar, dins l’ideal més pur de la democràcia, el governant nou, alliberat de tots els defectes del vell règim de partit i guiat per la norma segons la qual l’autoritat emana exclusivament de la delegació atorgada pels electors. Dins i fora dels partits.