Els homes i les dones

molt camí

recorregut. Però molt camí per recórrer, encara, perquè el binomi amb què encapçalo aquest escrit respongui al just equilibri de la balança en pla d’igualtat. I en manllevo el títol d’un llibre de l’editor Olivier Orban arran de la idea d’escriure un diàleg sobre els homes i les dones que van mantenir, a petició seva, Françoise Giroud i Bernard-Henri Lévy, i que enceten tractant de l’alliberament de les dones com a objecte d’irrisió. Ella li demana si li agraden les dones i, ell, amb la intel·ligència de qui respon preguntant, li diu: “I a tu, Françoise, t’agraden els homes?” “M’encanten, amb aquests peuassos i les seves petites flaqueses...” “I a mi –respon ell– amb els seus grans ideals i les seves comèdies encantadores”.

Les dones s’han emancipat. Ens hem emancipat. “Però encara que assistíssim a l’aparició d’una dona nova, li diu Lévy a Giroud, més lliure, més igual, més tot el que vulguis, no veig perquè s’hauria de traduir en un resultat catastròfic per als homes. Hauria de ser tot el contrari. Més aviat seria una bona notícia”. I arriba –i en faig citació literal– la gran resposta d’ella: «Per als homes que estimen realment les dones, jo també ho crec. Acabat el temps de les dones decoratives o de les serventes astutes, tenen al davant unes dones que resulten més interessants de seduir i de retenir, de les quals, si ve a tomb, se senten orgullosos; dones amb qui, en tot cas, senten que “encaixen”. Però l’home que estima les dones no pertany a l’espècie més estesa». I el seu raonament segueix tocant el moll de l’os. “¿Quants homes dubten d’ells mateixos i estan desestabilitzats per la independència que dona l’autonomia econòmica? ¿Quants n’hi ha que tenen por de les dones, simplement, por i pànic, d’ençà que creuen veure un tret de superioritat en una dona? Se senten amenaçats en la seva virilitat, i això els pot tornar dolents”. I ell li amolla: “Hi estic d’acord. Llevat que no entenc perquè t’entestes a mesclar-hi l’autonomia econòmica.” “Doncs perquè és la clau de tot, diu Françoise Giroud. En tot cas, la de la independència.”

¿Ha de passar més temps, més temps encara, perquè les estructures mentals canviïn? Lluny de qualsevol “isme rancuniós”, em vull entre les qui ens sabem amb una nova consciència i segures de nosaltres mateixes.