CAFÈ DELS OMESOS
El centre no té ideologia
Unes eleccions convocades per l’Estat evidenciaven una situació excepcional, raó per la qual no hi podíem donar carta de normalitat. I hi vam concórrer, a aquests comicis que vulneraven els nostres drets, conscients que el país no l’havia tinguda mai, tanta gent favorable a la independència. Però el resultat no va ser prou per acarar-nos a l’adversari amb la força que dóna una majoria inqüestionable. Per això és que les forces polítiques independentistes no poden parar de treballar per seduir indecisos per aconseguir-la, aquesta majoria inqüestionable. I anar-ho fent sense encotillar-nos en terminis. Perquè va ser un gran error haver dit l’any 2015 que la pantalla del referèndum estava superada i que en 18 mesos volaríem sols. Toca corregir-los, aquests desencerts. Però corregir-los no vol dir relegar-la, de moment, la secessió, tal com ha manifestat qui en tenia la patent. Haver pres tant de mal no ens ha de fer arronsar. Perquè en una democràcia l’autoritat és el govern i el Parlament; no, jutges i fiscals.
I toca fer-ho, de corregir desencerts, cadascú des del seu posicionament ideològic, perquè la independència és l’objectiu, no és una ideologia. I per molt que el moment demani unitat d’acció, no ens poden dir que convé tornar l’autonomisme –a l’autonomisme?– i equidistant: la centralitat. Què vol dir la centralitat? Hi ha l’esquerra, més radical o més moderada, però esquerra; i hi ha la dreta, més moderada o més rabiosament conservadora, però el centre no en té, d’ideologia. Voler-s’hi refugiar vol dir voler-se instal·lar en un espai de placidesa sense comprometre’s ideològicament. “Quan es festeja aquest espai, es relega la ideologia” diu el gran filòsof alemany. No oblidem que cada força independentista va concorre al 21-D amb el seu programa, amb els punts en comú que es podien compartir, però amb el seu programa; i els programes no són per aconseguir vots i prou, són per aplicar-los si es governa. I quan resulta que només la CUP exigeix posicionament ideològic a l’hora de pactar, s’ha de sentir retrets de poca generositat i d’antisistema. No. Qui és escollit democràticament en forma part, del sistema. I el ciutadà, que tria governants per complicitat ideològica, exigeix posicionament ideològic. Per governar. No per gestionar.