Plural imperfecte

Ho podria ser el país? Si convenim que la forma de plural concerneix més d’una entitat individualitzada i imperfecte vol dir que no té totes les qualitats requerides. Però el Plural imperfecte que en aquest escrit m’ocupa és el llibre de poemes que publica, a Fonoll, Jaume Suau. Com a objecte tangible, perquè un llibre primer és un continent que s’ha de deixar tocar, és d’una seducció tan elegant com impactant. A Fonoll, de Juneda, saben jugar-hi molt bé, amb les tipografies i amb les textures de paper. L’elegància de les guardes i de les pàgines de respecte dels seus llibres el fan molt perfecte, aquest seu present. El llibres de Fonoll tenen, tots, marca de la casa. Però un llibre té cos i té ànima. I si el continent segueix línia editorial, el contingut, en aquest cas, sorprèn pel jo d’un autor a qui, particularment, només havia llegit des de l’academicisme més rigorós en Els orígens de l’atletisme a les terres de Ponent: els cóssos de la cordera (1431-1960), en edició de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Un llibre que explica els cossos de la majoria de municipis de les nostres comarques abans de reglar l’atletisme. És cert que mentre treballàvem aquest dels cossos, de llibre, l’autor deia que quan estaria editat se li solaparia amb un altre de poesia. I quina va ser la meva sorpresa quan vaig endinsar-me en la delicadesa de les petites experiències de Jaume Suau, bastides, com qui no vol la cosa, en l’arquitectura de les estacions, en la divisió de l’any compresa entre l’equinocci i el solstici amb un eix molt dels verals de jo de l’autor: un hort. El seu, però, poètic, d’hort. Un espai que no deixa de ser un esclat de vida. Una tendresa feta de natura i de cultura. Uns versos, els d’aquest llibre, bastits a partir d’experiències, i és que com deia Rilke, “la poesia no és cosa de sentiments, sinó d’experiències”. I aquestes seves experiències, les que Jaume Suau transforma en vers, no li són una visita de tant en tant, sinó una convivència contínua. Primer, doncs, l’experiència, i després, només després, les emocions. Els xops i les secles del paisatge de la plana urgellenca, tan seva, són el resultat de traslladar la realitat al món de les emocions. Una poesia, la d’aquest llibre, bastida de realitats i descriptiva d’experiències. Que es fa llegir.