Gent de possibles

La tenim present la campanya de les eleccions al Parlament del 2015, aquelles en què l’independentisme, sense la CUP, hi va concórrer amb una candidatura transversal formada per Convergència, Esquerra i Demòcrates, entre d’altres, sota el nom de Junts pel Sí, i amb un programa el primer punt del qual deia que, en 18 mesos, la independència, proclamada, perquè, segons que destacaven els líders de les dues formacions majoritàries, “la pantalla del referèndum ja estava passada”. No agradava quan des d’aquest mateix espai es deia que un referèndum es quedaria sense efecte si no era pactat amb Madrid. De llavors fins ara hem pres mal. Tant, que ja hi ha formacions la voluntat de les quals és de “tornar al camp base” perquè no s’ha fet el cim. Proposen de reconduir referèndum, plebiscitàries i declaració d’independència en un tornar a seure, provar novament d’obrir diàleg amb l’Estat i ampliar la base. Presó, exili, inhabilitacions, autogovern intervingut, recel i desconfiança entre l’independentisme, i unes eleccions municipals que no s’oloren fàcils ni còmodes, no sé si permeten que ventilem amb un “tornar al camp base” tants desencerts i tanta ingenuïtat política sense autocrítica. Els votants no volem saber pels mitjans, només, què va passar el darrer cap de setmana d’octubre, ni el perquè de la decisió del dia 10, ni la reunió a Palau el dia 1 al migdia per aturar el referèndum. Ho volem saber pels nostres dirigents, perquè si la força de l’independentisme som la gent, aquesta gent es mereix saber. I és per això que em sumo a una demanda d’un compte de Twitter segons la qual ara toca un “pacte de claredat”. “Tornar al camp base i prou? Ho sento, però no. No podem ventilar 3 anys [...] sense autocrítica honesta”, diu @bpedeval. I com que ho comparteixo, n’he fet retuit. La vida és tan curta, diu Rosa Regàs, que no podem deixar de dir-les, les coses. Ni d’exigir-les, quan som ciutadans compromesos. I com que som gent de possibles, els que no volem tornar enrere, apostem per un govern de concentració. Ideològicament plural, d’estructures sòlides rere façanes del tot significants i del tot significades. D’agendes amb contactes internacionals al més alt nivell i amb un pòsit polític fet d’experiència viscuda. Noms de prestigi. Per tirar endavant!