Fer-ne 95

Enguany fa 5 anys que, amb motiu dels seus 90, la Diputació de Lleida, a través de l’IEI, amb Josep M. Solé Sabaté al capdavant, programava el que en va anomenar, manllevant el títol de Vinyoli, Passeig d’aniversari Josep Vallverdú. Un passeig, de gener a desembre, que va recórrer els Països Catalans més la ciutat sarda de l’Alguer, Andorra i Calaceit, per representar la franja catalana d’Aragó. Des de Barcelona, a través de l’Institut d’Estudis Catalans, a Girona, amb el llavors alcalde Puigdemont presidint l’acte amb l’enyorat Dr. Molas, Josep Murgades i Mònica Terribas, passant per Tarragona, amb un tàndem de filòlegs com el primer Rector de la URV i president de la Filològica de l’IEC, Joan Martí i Castell, i el director de la Càtedra de Diversitat Social de la UPF, Josep-Lluís Carod-Rovira, flanquejats per la presidenta d’Òmnium, Rosa M. Codines, i fins a Maó, acollit, justament el dia que en feia 90, per les germanes Salord a l’Institut Menorquí d’Estudis parlant de literatura juvenil amb els grans Ponç Pons i Pau Faner i el seu estimat biogràfic i amic, Josep M. Aloy. S’hi van sumar, a la passejada, el govern de la Generalitat, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià –el PP presidia, encara, la Generalitat valenciana–, l’Obra Cultural Balear, L’Espai Ramon Llull (Oficina Catalana) i l’Ajuntament de l’Alguer i el Govern d’Andorra, de manera que la cultura catalana, en tot el seu abast, celebrava l’aniversari del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; de l’escriptor tot terreny –deia Isidor Cònsul–; del “mestre”, per als qui hem tingut el privilegi de tenir-lo de professor; del traductor; del creador llarg de ficcions per a joves, de l’assagista i del prudent memorialista; de qui ha estat –a gratcient o a la insabuda– una veu discretament enriquidora de la consciència civil; de l’amic i, ara, amb més força que mai, del poeta Josep Vallverdú. De qui havíem llegit Poemes del gos, De signe cranc, Argila –un dels millors llibres sobre el dol–, Ronda de boires –amb les cançons de pandero que tornen–, els Bestiolaris i, a les portes dels 95, un nou i delicadíssim poemari i dos altres títols a punt. Ha excel·lit en tots els gèneres. I com que és un gran dibuixant, s’ha traçat una trajectòria vital i professional del tot fruitosa. D’anys llargs!