Per a la 'res publica'

Mentre els ciutadans no som recelosos de la ideologia de l’altre, sinó que anem a la una sense sectarismes, aquesta Diada ha deixat entreveure, entre els càrrecs electes, d’una manera no gens dissimulada, la fredor distant entre les formacions independentistes. Des de l’acte entranyable d’un poble discret fins als més protocol·laris i institucionals, el distanciament entre ERC, PDECAT i la CUP demostra com es malfien. I doncs? Aires electorals. Decebedor. El món local té força i aquelles institucions que responen a l’arquitectura administrativa de l’Estat tenen un calaix generós amb ambició de voler ser governat. La política vol poder i les coalicions, com que obliguen, no agraden. Però les institucions són responsabilitat tant de l’equip de govern com dels grups de l’oposició. Uns i altres, càrrecs electes que es deuen als ciutadans perquè som qui els hem escollit. I aquesta és la grandesa de la democràcia ben entesa: ser conscients, els ciutadans, del nostre dret d’escollir. Ara bé, que ens governin no vol pas dir que la seva responsabilitat d’acció ens eximeix de la nostra, de responsabilitat. La comoditat de pensar amb el “ja m’ho faran” diu molt poc d’un ciutadà responsable a qui se li confia aquest dret d’escollir. La col·laboració entre uns i altres ha de ser per millorar tots els servis públics en benefici del capital humà. Això és la política. I la política es fa des de paràmetres ideològics. És a la funció pública a qui correspon la gestió. I no es pot voler fer veure que es fa política només a través de la gestió o d’actes simbòlics. No només. Perquè al costat de defensar, en aquest moment, i de manera imparable, l’excarceració i el retorn, hi ha el dia a dia de l’atenció ciutadana. D’una societat, aquesta nostra, que canvia molt acceleradament. Avui, la diversitat guanya l’homogeneïtat; i la diversitat s’ha d’atendre des de molts paràmetres. Avui, la vida s’allarga, i, de la mateixa manera que la incorporació d’home i dona al món laboral ha fet obligatòria l’escola bressol, els geriàtrics han esdevingut, igualment, un servei d’imperiosa necessitat. I és que un Ajuntament no pot desatendre els més vulnerables: ni grans ni petits. I diu molt poc al seu favor, de qui se’n desentén. Política vol dir que els impostos reverteixen en contraprestacions.