Aquell 1r d'octubre

No podem negar que l’Estat renunciava a la negociació política i optava per servir-se, només, de la reacció repressiva. El periodista A. Escolar, la nit del 12 d’octubre, deia en un twitt: “En recepción Fiesta Nacional escucho en distintos corros que las 2 primeras órdenes de prisión serán el lunes en la Audiencia Nacional. La 3a, más dudosa”. Tot va sortir tal i com ho tenien previst, de manera que el dilluns dia 16 els dirigents de les entitats independentistes ingressaven a Soto del Real. Segon revés contra Catalunya. El primer, el vam viure a cops de porra, de pilotes de goma i de gasos lacrimògens per crear por i evitar tants sís com fos possible d’un poble que defensava les urnes perquè és, se sap i es vol demòcrata. Títols com Els fets de l’1 d’octubre de Pagès editors; 1-0 Basat en fets reals de Fonoll o Dies que duraran anys d’Ara llibres són una aposta per deixar constància impresa no pas del que ens van fer, sinó del que els vam fer. Avui, Espanya encara no se n’ha refet, de la qualitat democràtica d’una societat tan gelosa dels seus drets, que els defensa amb talent, amb innegable disponibilitat i amb una total entrega.

Però presó i exili malgrat, l’Estat no se n’ha sortit. Són presos polítics no perquè hagin comès cap delicte, sinó perquè les seves idees, les seves opinions o les seves accions, no tipificades per la legislació, les consideren una amenaça i un desafiament, i, servint-se de la Justícia, els tanquen; convençuts, potser, que, tancant-los a ells, silenciaran una societat organitzada, valenta i envejable. Tant, que aquest cap de setmana, aquesta Espanya de “unidad de des(a)tino en lo policial” –deia David Fernández– tornarà a adonar-se que la circumstància i la voluntat dels catalans la torna a superar. A cops de porra, de presó, d’exili i del 155 com a realitat i com a amenaça constant és com anem rebent. Però no ens podran. Però perquè no ens puguin no ens hem de trair entre nosaltres. El nostre adversari és l’Estat i hem d’aconseguir la llibertat el president Puigdemont i de la resta de presos i exiliats per justícia democràtica i per demostrar-li, a aquest Estat que només serveix de la moral del poder, que un problema polític és políticament que l’ha de voler resoldre. I el poder només és conseqüència del voler.