Judicis polítics

Avui Espanya commemora 40 anys de la Constitució, un corpus jurídic aprovat l’any 78, redactat en plena ressaca de 40 anys de dictadura, que viu en plena crisi. Per això es fa de rabiosa actualitat Rovira i Virgili quan diu que “la lliçó de primera importància per als catalans és que les crisis constitucionals espanyoles, qualsevol que sigui el seu origen i la seva direcció, es resolen contra les llibertats catalanes”. Som aquí: en un context on, políticament parlant, tot va de mal en pitjor. A Catalunya, respecte d’Espanya, es respira un aire de decepció i d’indiferència. Democràcia? Presó sense sentència i exili, vagues de fam i silencis còmplices ens obliguen a qüestionar-lo, aquest estat de dret que relega la política a la justícia i ens fa temorosos a les portes dels judicis. Que seran polítics. Ens hi ajuda, a poder entendre com els nostres presos polítics s’hi acararan, davant el jutge, el llibre de Benet Salellas –que forma part de l’equip de defensa de Jordi Cuixart– intitulat Jo acuso. La defensa en judicis polítics, que acaba de sortir a la col·lecció “Argent viu” d’assaig de Pagès editors, amb pròleg d’Olivier Peter i amb epíleg del mateix Cuixart, que fa un repàs a la resistència política davant dels tribunals i ho exemplifica amb propostes d’acció per a judicis d’avui i per a d’altres que vindran. El llibre explica com el judici es planteja com una resposta política a una situació l’origen de la qual és polític. Per tant, defensa política tant per part dels advocats com per part dels acusats. Explica l’autor que si entenem un judici polític com un judici en el qual l’Estat prova de desactivar els seus adversaris mitjançant un procediment penal, la defensa busca no defugir el conflicte, sinó fer-lo aflorar per impedir l’objectiu de l’Estat de desactivar l’activista polític. Si el judici vol construir el relat que l’independentisme és violent, l’estratègia de Jordi Cuixart és de convertir els acusadors en acusats per evidenciar que els que defensen els drets humans seuen al banc dels acusats i els que defensen el feixisme són els qui acusen. Vox n’és l’exemple paradigmàtic, ens fa notar Salellas, “però els Govern espanyol, la Fiscalia i el Tribunal permeten aquest marc polític”. Aquesta batalla tan justa només pot ser guanyada.