París, Madrid, Nova York

No és la tríada urbana triada per vacances. No pas. Distingeixo entre fer vacances i viatjar, raó per la qual és mai no he anat a descobrir ciutats en període de canvi de rutines. De moment, mai, perquè com molt encertadament diu Pla viatjar és molt pesat. I com que ja ho faig, de moure’m, durant l’any, les vacances, hivern i estiu, sempre queden plantejades ben altrament. Res de descobertes. Res de desorientar-se en una ciutat nova, que requereix l’aprenentatge com qui es perd en un bosc, que deia Walter Benjamin. I, doncs? París, Madrid i Nova York: les ciutats de lluny de Josep Pla, d’Antoni Martí Monterde, és el darrer Premi Octubre Joan Fuster d’Assaig, en segell de 3i4. Es tracta d’una idea urbana, la de les tres ciutats, convertida en relat pel més fascinant dels escriptors, d’aquí i de fora, del segle XX.

Atenent la màxima de Pessoa segons la qual “el viatge són els viatgers”, i després d’aquell article de Pla l’any 1928 a La Veu ‘Sobre l’aventura i el viatjar’, aquest llibre és una poètica del relat del viatge no de les ciutats de Pla, Girona o Barcelona, sinó de les que li ensenyen a caminar de manera diferent, durant els anys vint i cinquanta, i sobre les que projecta una mirada paisatgística i sociològica, ell, que hi va com a periodista i que és a través el periodisme que desenvolupa més aviat una idea de l’assaig memorialístic. De fet, sembla ser que de viatges sense objecte –aquest perdre’s per Bruges, per exemple, amb el plaer de no fer res– Pla en va fer molt pocs. I és que “és la seva dedicació al periodisme la que és gairebé sempre al darrere dels seus desplaçaments i dels textos que n’emanen”. I d’aquí la seducció de la seva prosa. Perquè, per raó d’obligació, ha de “posar un punt d’atenció en les coses que hom té davant: és el periodisme real i responsable. I és que el periodisme observat, sobretot si és conscientment observat, pot donar origen, un dia o altre, a un tros de prosa aprofitable”. I en aquest llibre, que fa de tan bon llegir, l’autor aplega tres grans reportatges periodístics, que, malgrat les urgències de la premsa, aconsegueixen sedimentar un pòsit literari inesborrable. A Pla li agraden els “països civilitzats”. I el sedueix ben poc l’exotisme. Un llibre de viatges té aquesta cosa de dietari i d’assaig. Alhora.