Fer-ne 96

Ja fa sis anys que, amb motiu dels seus 90, des de l’Institut d’Estudis Ilerdencs vaig comissariar el que en vam anomenar, manllevant el títol de Vinyoli, Passeig d’aniversari Josep Vallverdú. Un passeig, de gener a desembre, que, arrencant a Lleida, va recórrer els Països Catalans , incloent en l’itinerari Calaceit, a la Franja, Andorra i la ciutat de l’Alguer, a Sardenya. A Barcelona, a través de l’’IEC, en tant que membre de la Filològica i conduits per Joaquim M. Puyal, vam tractar el Vallverdú filòleg; a Girona –inoblidable– amb l’alcalde Puigdemont, l’enyorat Dr. Molas, Josep Murgades i Mònica Terribas van parlar de la literatura del jo; a Tarragona, amb un tàndem de filòlegs, el primer rector de la URV i president de la Filològica, Joan Martí i Castell, i el director de la Càtedra de Diversitat Social de la UPF, Josep-Lluís Carod-Rovira, flanquejats per la presidenta d’Òmnium, Rosa M. Codines, hi vam tractar la narrativa, i a Maó, acollits, justament el dia que en feia 90, per les germanes Salord a l’Institut Menorquí d’Estudis, tocava la literatura juvenil, i ho vam fer amb Ponç Pons i Pau Faner i el seu estimat biògraf i amic, Josep M. Aloy. A Andorra hi vam parlar del Vallverdú traductor, amb Joaquim Mallafré i Àlex Susanna. A la ciutat de l’Alguer, ens va ocupar la projecció exterior de la literatura i, a Calaceit, ens va preocupar la llengua. S’hi van sumar, a aquest passeig, el govern de la Generalitat i el d’Andorra, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, l’Obra Cultural Balear, l’Espai Llull i l’Ajuntament de l’Alguer, de manera que la cultura catalana, en tot el seu abast, celebrava l’aniversari del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, de l’escriptor tot terreny; del “mestre”, per als qui hem tingut el privilegi d’haver-ne estat alumnes; del gran traductor, del creador llarg de ficcions, de l’assagista i del prudent memorialista; de qui ha estat una veu discretament enriquidora de la consciència civil. I de l’amic. I, amb més força que mai, del Vallverdú poeta. De qui ja hem llegit De signe cranc, Argila –un dels millors llibres sobre el dol–, Ronda de boires, els Bestiolaris i A ull nu. Ha excel·lit en tots els gèneres. Sempre amb ponderat equilibri ara que té, diu, “prou anys per veure dècades com si instants fossin”.