Pluralitat dins la unitat

No va de diversitat ideològica de l’independentisme, que podria ser. El títol d’aquest escrit defineix la realitat de què tracten Els parlars catalans, títol, aquest, d’una síntesi dialectològica de Joan Veny –autoritat acadèmica en dialectologia catalana–, perquè la fragmentació de la llengua és un fet d’arrels antigues. I és que les contingències històriques, les condicions geogràfiques, els factors socials i l’escolament d’anys i segles han actuat de forces disgregadores; raons per les quals la llengua, en el codi parlat sobretot, ens ha arribat discretament fragmentada en comunitats dialectals en les quals es va realitzant de forma espontània i autèntica. I tot i que és cert que el català és una de les llengües més unitàries entre les romàniques, impressió que traiem, per exemple, llegint la literatura medieval, no ho és menys, de cert, que la disgregació llavors ja existia en la llengua col·loquial, però amb escassos reflexos en el codi escrit. I és que la força centrífuga de la llengua ha actuat al llarg dels segles afavorida per factors d’ordre intern i extern, de manera que, avui, la fragmentació dialectal del català és innegable, sense però que “en malmeti el sentiment d’unitat, de la llengua, que persisteix malgrat les porfidioses fal·làcies dels qui contra la ciència s’entesten a dividir el que és un sol cos”. Per això un menorquí s’entén amb un lleidatà de la mateixa manera que un valencià ho fa amb un rossellonès; fet que no ocorre entre un napolità i un bergamasc, a Itàlia. El català viu, doncs, una disgregació dialectal sense estridències, de manera que el panorama de la nostra llengua “és acolorat amb tons suaus pels dialectes actuals -hodierns, diu Veny-, tot enriquint-ne la seva estructura i el seu fons patrimonial”. I aquest interès de Joan Veny per la dialectologia i els mots fa que per raons com ara que durant la seva estada a Lleida –ell neix a Campos, Mallorca, l’any 1932­– com a catedràtic d’Institut de 1961 a 1963 rebés un impacte especial en llegir Visions de Mallorca de Joan Santamaria i s’endinsés en l’estudi del lèxic, l’aportació dialectal i el perfil sociolingüístic de tot el conjunt d’obra de l’advocat i jutge lleidatà. Estudi que, ara, l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha editat i treu com a novetat bibliogràfica. I recomanada.