Caixes de núvia

Des de mitjan segle XV i potser fins al XIX, com a reinterpretació de models més antics, les caixes catalanes de núvia eren utilitzades pels contraents en el moment del casori perquè servien per transportar, col·locar i mostrar l’aixovar; i considerades com un dels mobles indispensables de la llar, es caracteritzaven perquè moltes presentaven en el frontis una portella que amagava calaixos que guardaven la roba interior femenina. La més íntima. Però no només, perquè l’aixovar, a més de la roba personal, és també la de la casa que “els nuvis aporten al matrimoni”. Ara, quatre anys després que el Museu de Lleida inaugurés l’exposició “El fil invisible: dones que cusen”, és la Sala Lucilla Atilia del Celler Castell del Remei on, sota el títol Roba de blanc, s’hi exposa part de la Col·lecció Victòria Antó d’aixovar antic. Una col·lecció particular que aplega més de sis centes peces catalogades per personal qualificat.

L’inici d’aquesta col·lecció, sorprenent i delicada, arrenca de la voluntat de voler conèixer part de la família de la mare establerta a França, i és a casa d’una cosina, casada amb un jutge de l’altra societat lionesa, on descobreix un aixovar brodat i marcat amb una delicadesa irrepetible, “com les catedrals gòtiques” diu Victòria Antó, que fa créixer la seva col·lecció arran del regal de dues camises de dormir per part d’aquesta seva cosina. I són sobretot les camises de dormir, les peces per excel·lència d’aquesta col·lecció, sobre maniquí -l’erotisme sempre guanya en elegància-, el que impacta més de la presentació d’aquesta mostra, perquè es troben a la part central i el visitant té la possibilitat de passejar-hi a través. Però hi trobem també calça llarga, enagües, cotilles, gorres, entre peces altres com les de l’aixovar infantil, amb vestits de bateig, sobretot. Joies. Joies de la cultura que ens ha fet i que hem fet. Joies, perquè una joia no és només una peça preciosa d’or o de plata amb gemmes que portem com a complement. Una joia és tot allò a què –o a qui– atorguem un alt valor positiu, com el que té tot aquest fons, conjuntament amb la delicada sensibilitat de Victòria Antó pel valor patrimonial que li sap reconèixer. I aquest diumenge, conjuntament amb la biblioteca Jaume Vila de Mollerussa, “Llenceria literària”. Seducció.