Ens hi porta l'Estat

Hi ha hagut sentència. El resultat de la qual evidencia la qualitat democràtica de l’Estat espanyol. I és que en aquest judici no s’ha tractat, només, d’aplicar la llei, sinó de carregar amb les culpes. I com que Catalunya desestabilitza Espanya, davant la impossibilitat de formar govern arran de les generals de l’abril, diumenge vam tornar a votar. Dilluns, Albert Rivera s’acomiadava de la política i, dimarts, PSOE i Unidas Podemos signaven aquell preacord de govern que al juliol es va fer impossible. ¿Com és que l’estiu no el va facilitar i la tardor el resol amb tanta celeritat, l’acord? Què ha passat? El resultat de VOX, potser? Les reaccions de Catalunya a la sentència materialitzades per Tsunami democràtic i pels CDRs? Totes dues coses, segurament. El desconcert polític que vivim produeix tantes contradiccions en electes i en electors que faig meva la sentència fusteriana segons la qual “les meves contradiccions són les meves esperances”. Esperances, però, en què i, sobretot, en qui? En la unitat de l’independentisme de cara a Madrid i de cara a Europa, sobretot. Però no una unitat proclamada al final d’una campanya per estirar quatre vots mal comptats, sinó una unitat per acabar amb la improvisació i marcar, d’una vegada, política d’actuació. ¿Qui la vol una Espanya absolutament ingovernable a les portes d’una altra recessió? Ningú, és cert. Però no ho és menys, de cert, que les sentències del Suprem –per alliçonadores que es vulguin– no el resoldran, el problema polític que vivim. Només la política, que vol dir diàleg amb propostes i amb acords, hi pot donar resposta, a les legítimes aspiracions que tenim els catalans com a poble. Unes aspiracions d’una majoria respectable que creix, sorprenentment, quan l’Estat trenca el pacte constitucional amb Catalunya arran de la sentència de l’Estatut l’any 2010. Si, doncs, és l’Estat qui ens fa arribar fins aquí, bé deu haver de ser l’Estat, també, i doncs, qui ha de moure fitxa d’una vegada. Altrament, fem nostre també Gramsci quan ens diu “instruïu-vos perquè necessitem tota la nostra intel·ligència. Mobilitzeu-vos, perquè necessitem tot el nostre entusiasme. I organitzeu-vos, perquè necessitem tota la nostra força”. Només per saber si ens en volem, d’independents, lliures i sobirans. Només.