Espanya ens necessita

A Enric Prat de la Riba: pensar i construir una Catalunya per al futur, de les Edicions de la Revista Catalunya, hi apareix una citació de La Veu de Catalunya del 2 d’agost de 1917 de Rovira i Virgili segons la qual “Prat de la Riba ha fet el miracle de la resurrecció de la Pàtria, ell va trobar una Catalunya-regió i, ens deixa, en morir, una nació catalana”. La nació que avui, més de cent anys després, preparem per al demà, amb totes les dificultats pròpies i amb les moltes malvestats sobrevingudes, per fer-la Estat. I en aquest mateixa publicació reportada, Josep Murgades destaca que “quan Joan Fuster afirmava en pla de broma que Espanya –no l’Estat, la ideologia– és una invenció de Marcelino Menéndez Pelayo no s’adonava que, de broma, no n’era tanta, i que possiblement ni tan sols era tal, ja que l’afirmació no podia ser més certa”.

A més a més de les nostres pròpies dificultats per dissenyar la Catalunya independent que volem, hem tastat, amb tota cruesa, Espanya. I l’hem tastada en el doble binomi d’Estat i d’ideologia: ferotge! Agressions físiques amb conseqüències irreparables, presó i exili. I judicis pendents. Una democràcia trop faible pour c’est qu’il a de fort, l’État. Però Catalunya desestabilitza l’Estat i la seva política. I és per raó d’aquesta desestabilització que han hagut de repetir eleccions pensant-se, potser ingènuament, que en podrien prescindir, de Catalunya. Però no. PSOE i UP necessiten, com a mínim, l’abstenció d’ERC per poder formar govern. Temps de negociació. Sabent que és irrepetible aquell crèdit de confiança sense límit que vam atorgar a Pedro

Sánchez

per a la moció de censura a canvi humiliació i menyspreu. Si ara és l’hora de fer-nos valer, corregim errors i negociem com ha de resoldre Espanya el seu més greu problema polític. Espanya, sí; perquè qui té el problema és l’Estat, havent negat, sempre, la seva realitat plurinacional. L’estabilitat la necessiten allà, però també la necessitem aquí, primer perquè ens cal recuperar la llibertat robada, i perquè la llei primera de tot govern és la de pressupostos. ¿Però, oi que és l’Espanya “progressista” la que necessita Catalunya per governar-se? Doncs fem-nos-ho valer. I fem-ho des de la més freda de les racionalitats. No hi posem emoció. Ja tindrem temps.