Generación 1974

Avui, un sant Jordi tot altre. Però la Covid-19 no pot amb els títols que són notícia en el sentit periodístic del terme, perquè són novetat. Títols nous que consoliden i assenten en la nòmina d’escriptors, i dels bons, autors com Joan Cal, de qui manllevo el títol del seu darrer llibre per aquest escrit. Una història, amb segell de Milenio, de Pagès Editors, sobre un passat no tan llunyà, el del Madrid de 1974 en tota la seva radialitat. Dur per als qui ho van viure amb intensitat. Com el jo de l’autor. La repressió per la mort de Carrero Blanco, els atemptats, l’assassinat de Puig Antich, una Universitat sense classes que ensenyava a fer la revolució per fer fora el dictador i restituir les llibertats en una doble arquitectura tan ben trobada d’actes i capítols que el relat corre paral·lel en dues vides, les de tots dos protagonistes. Ella, una dona jove, basca, militant d’ETA, sola, a Madrid, amb una filla; fugida tant de la policia com de l’organització. Amb el que devia voler dir ser basc a Madrid a les acaballes del règim. Ell, un estudiant gallec, amb ambició prudent, que viu la seva etapa de formació i del qual l’autor, amb un tractament d’un jo distanciat, ens descriu diferents estadis dels procés evolutiu que segueix fins a pervenir, si no a uns objectius clarament definits per raó d’edat, sí a una plena maduració de la seva personalitat, amb les racionals contradiccions entre els seus ideals (artístics, literaris, socials) i la realitat (entrebancs classistes, ofec ambiental), que el porta a una recerca constant del propi jo. I, en aquest cas, el relat respon al model novel·lístic de la Bildungsroman del segle XXI, és a dir, novel·la de formació. El resultat de totes dues vides, la d’ella i la d’ell, la capacitat natural i l’obligació moral de l’individu de desenvolupar plenament les seves facultats en el marc històric d’una societat que maldava per desfer-se del llast d’una guerra i d’una dictadura. I tota aquesta acció i reflexió, descrita amb una prosa tan elegant com segura, i molt poètica en descripcions de paisatges i d’emocions, sobretot a través d’una veu narrativa que deixa només molt puntualment entrar el diàleg, malgrat l’estètica de la decepció social i ambiental. Amors, odis, intrigues i passions. Un llibre que farà història.